Ruta per la Haute Borne

Aquest és un escrit que tenia pendent, la visita de l'Eva i el Salvi, ja que van venir a principis d'octubre, juntament amb l'Alex, quan encara no estava posada a fons amb el blog. Ells van estar 2 dies, vem estar per Berna i biel, perö ja n'he parlat d'aquestes ciutats. El que sí m'ha semblat interessant és aquesta ruta, des del poble de Delémont fins a la Haute Borne, baixant pel castell de Domont (tot i que no hi vem acabar d'arribar). Un total d'unes 3 o 4 horetes si no recordo malament. Un paisatge i uns colors espectaculars, molt diferents al que ara trobem (tot blanc...) i, a sobre, vem trobar rovellons!!:

Els dimecres: a escalar!

He trobat un grupet de 3 nois molts trempats que cada dimecres a les 20 h es troben a la salle de la Blancherie de Delémont, per escalar una miqueta, i m'hi he afegit sense problema i de forma gratuïta.

Formen part d'una agrupació muntanyista de tot el Jura que es diu "ju8", on fan activitats força interessants, com ara esquí de muntanya, escalada en roca, escalada en gel, alpinisme, esquí alpí, surf de neu...

http://www.ju8.org/

Carnestoltes a Delémont

Aquest cap de setmana i fins dimecres migdia ha estat el carnestoltes a Delémont, festa que secelebra intensament. La setmana que ve, diumenge a partir de les 3 de la nit, és el famós de Basel, on ve gent de tot Europa. El d'aquí és petitet perö no per aixö deixa de ser conegut a dins de la Suïssa romanda, ja que és de les poques ciutats on se celebra i ha vingut gent de Lausanne, Neuchâtel...

Amb les companyes ens vem disfressar de "hippies" (fàcil i barat) dissabte nit. He de dir que l'ambient de festa era xulíssim!! La gent de molt bon rotllo, tothom parlant amb tothom... Per primera vegada he tingut la sensació de no ser a Suïssa en aquest sentit, m'ha recordat a festes que he viscut a casa nostra. A més, la festa no va acabar fins l'endemà!! Cosa poc habitual aquí...

Al migdia hi ha una desfilada de carrosses per tota la vila. La "putada" (i perdoneu la paraula, però és que no en té cap altre...) és que tot el centre està vallat i has de pagar 10 francs per accedir i, si et coles (com nosaltres) venen els segurates i et foten fora, tal qual!! Fins aqui tot normal, lo curiós és que la gent disfressada venen cap a tu a tirar-te confetis per dins la roba!!! Ja pots apretar a córrer que no te'n salves. Una mostra és la foto aquesta.


I dimarts ha estat el plat fort!!! Es el dia més important, coincideix amb la nit de Sitges. Es l'única nit en què els bars estan oberts i no tanquen... i molt bon ambient.

Les meves companyes m'han fallat, sort de l'Aleksandar que m'ha acompanyat fins a les 8 h del mati!!

Espectacle eqüestre a Muriaux

Era el dia següent al refugi de Sommêtres, amb la qual cosa estàvem ben a la vora de Muriaux, poblet de les Franches-Montagnes on feien un Festival eqüestre: curses de carruatges per la neu (en comptes de rodes, tenien patins!) i exhibicions com ara esquiadors tirats per un cavall o de volteig.

Nit al refugi de Sommêtres

Després de dinar, el dissabte 14 vem agafar les motxiles i vaig portar a la colla d'excursió, des de Muriaux fins al refugi de Sommêtres, per menjar-hi una fondue i passar-hi la nit. En arribar ens vem trobar amb una parella de Basilea (Simone i Christian), a qui, evidentment, vem tallar-los el rotllo si pretenien passar una vetllada romàntica... Nosaltres vem preparar la fondue per noslatres, que va quedar boníssima, i una més petita per la Meryem, ja que és musulmana i no prèn mica d'alcohol. I després de sopar van aparèixer 3 nois, que van sopar al refugi també. Un d'ells, en Patrice, es va quedar amb nosaltres i vem estar jugant al joc d'"Els Homes Llop" (segons el Raül es diu així

o Lupus in Tabula , tot i que jo tinc els meus dubtes...): 1 o 2 són llop i maten algú i els altres han d'endevinar qui és el llop. Força divertit!!

De mica en mica vem anar caient... fins que, contràriament al que havien anunciat, els raigs de sol ens van acaronar.

Trineu a Oberdorf II

Al cap de setmana passat ens en vem anar a Oberdorf, a tirar-nos en trineu, ja que havia nevat moltíssim i, personalment, era un tema pendent. Estava preciós... Una acumulació de neu imprescionant!!

Com no hi havia ningú, vem aprofitar per provar totes les postures imaginables sobre un trineu: sentats, drets, estirats, enganxats de 2, enganxats de 3, curses de cap... Podem dir que vem fer una mena de Kamasutra, perö asexual... ;-)

Et mostro un video representatiu.

Jornada d'Snowboard

Ja feia dies que l'Aleksandar m'apretava per anar a fer surf de neu, així que vaig animar al Raül a venir aprofitant la seva estada i gaudir de la neu.

El més divertit: agafar aquest típic remuntador 2 persones amb taula d'snow sense caure!!

El més fascinant: anar per uns 30-40 cm de neu verge caiguda del dia abans amb taula. Ja sabem que a les nostres terres, a part d'aquest any, no sol nevar en grans quantitats i, sobretot la Molina, disposa d'una bona neu artificial, perö la neu verge "brilla por su ausencia..."

Així que quan neva aprofito per disfrutar-la amb esquís...

Total, que amb taula d'snow no havia encara experimentat aquesta sensació... Amb una paraula: FASCINANT...

El més sonat: al final de la jornada el cansament ens va afectar el cap i vem començar a fer fotos...

Coulants

Els "coulants" són uns dolços de xocolata, boníssims!! Són unes boles amb xocolata desfeta per dins... un vici!!...

Aquest divendres passat vem tenir l'oportunitat de tastar-los de les mans del Raül. Mmm... Sense paraules... Mira les imatges i jutja per tu mateix/a:

Casa d'Albert Einstein a Berna

Amb el Raül ens vem escapar una tarda a Berna. Un visita ràpida del casc antic per tal d epoder entrar a la casa d'Einstein, que es troba al carrer Kramgasse núm. 49. Pel que vem llegir, és l'única casa del centre de Berna, d'aquesta època, que es pot visitar per dins.

El fundador de la concepció moderna filosòfica i científica del món, Albert Eintein, va néixer a Alemanya, però va passar gran part de la seva vida a Suïssa. A partir dels 16 anys s'hi va desplaçar per acabar el batxillerat (Aarau) i realitzar els estudis universitaris (Zurich).

A Berna va conseguir el seu primer treball com a funcionari a l'Oficina federal de Patents. Durant el període bernés (1902-1909) va publicar 32 treballs científics, dels quals el més conegut és potser La Teoria de la relativitat restringida o La Teoria de la relativitat general.

Després va treballar com a professor, tant a Berna com a Zurich.

"¡Qué buen tiempo aquel vivido en Berna!"

Albert Einstein

Sopar de benvinguda

El dimecres passat vem celebrar la benvinguda de la Miryem i, aprofitant l'ocasió, la d'en Raül. Vem fer un soparet, en aquest cas vem deixar apartada la fondue per donar lloc a una "raclette". Mmm... què bona!! Aquest formatge es menja amb patates, pernil, tomàquets, cogombres i tot el el que pugui passar per la teva imaginació. L'únic inconvenient és que hi ha d'haver algú que estigui pendent del formatge, de treure'l del forn i en vagi posant de nou...

I de postres, pa amb llet condensada! Dies abans havíem estat parlant amb la Sönia i l'Aleksandar que no sabien el què era la llet condensada, així que li vaig demanar al Raül aviam si me'n podia pujar un pot. En Raül és un tio mooolt detallista, a part dels 2 pots de llet condensada, em va portar una gran i bona llangonissa (no penseu malament, eh!!) i embotits varis, com pernil de pata negra!!! Merci!!! No saps la il.lusió que em va fer... aquí l'embutit no és gaire bo i és caríssim!!!

Zurich i Luzern

L'endemà, cap a Zurich! Continuava nevant i vem haver de descartar totes les activitats a la muntanya, així que una de les opcions factibles era anar a visitar la "gran" i coneguda ciutat de Zurich.

Era diumenge i es notava la ressaca del dia anterior i el maltemps: tot tancat i poca gent al carrer. Però això no ens va desanimar, ja que li donava un to melancòlic i misteriós que suposo que poques vegades es pot viure en aquesta ciutat.

A les ciutats suïsses sempre tens la sensació d'estar en un poble, ja que tot es concentra en un relatiu petit centre que amb 2 o 3 hores tens vist. Després, si et perds pels altres barris i els seus carrerons, descobreixes tresors, perö has de tenir temps i ganes de caminar. Com que no va ser el nostre cas, ens en vem anar cap a Luzern! Això sí, després de fotre'ns un bon àpat alemany (evidentment, vem descartar entrar a la taverna catalana!)

Deixo aquesta ciutat per anar-hi un altre dia i descobrir la seva "vidilla"... Luzern és preciosa... Val la pena deixar-se caure...