dijous, 12 de març del 2009

Ruta en raquetes per les Franches-Monatagnes

El dissabte del 7 de març ens vem decidir amb les compis a fer raquetes per les Franches-Montagnes. Cap de nosaltres n'havíem fet abans, així que aquest motiu, afegit al fet que jo havia sortit el dia abans, va contribuir a que estiguéssim totes al mateix nivell tècnic i físic.

Vem llogar les raquetes i bastons a l'estació de tren de Saignelégier (20 francs suïssos) i vem començar la ruta. Els dies abans havia nevat i hi havia una acumualció de neu sota els nostres peus d'un metre i pico!! Espectacular! Ara, molt més cansat perquè t'enfonsaves més amb les raquetes amb la neu tova...

Vem arribar fins a l'estany de Gruère, tot i que no tenia l'aparença que esperàvem, tal i com pots veure a la foto. D'aigua poca en vem veure, tot estava tapat per una sòlida massa de neu verge.
Molt bona experiència!!

Centre Culturel Régional de Delémont (CCRD)

Yves és l'encarregat del CCR de Delémont. El coneixem gràcies al professor de francès, en Coco, i col.laborem amb ell en les activitats culturals que duen a terme, que cada vegada en són més... Normalment venem les entrades, posem cadires i/o estem a la barra servint begudes i a canvi podem entrar gratuïtament a l'espectacle. Tot això sense compromís ni obligació; si volem hi anem (d'1 a 5 persones, és indiferent) i després ens organitzem noslatres.A part de l'evidentsort que tenim de poder veure els concerts i altres espectacles, és una oportunitat per conèixer gent de la regió. De fet, em sembla que ja ens coneix tothom!! Perquè 4 noies físicament tant diferents (la Justine tant blanqueta, jo tant gitana i la Sònia tant peculiar), amb un tio guapot i amb rastes, l'Aleksandar (rotllo "harem") en una regió tant petita on la varietat no abulta precisament... doncs és fàcil!
L'avantatge de tot això, a més, és que després el concert mentres recollim tenim l'oportunitat de conèixer els artistes, ja que es queden fent un beure amb nosaltres abans de marxar. I s'aprenen moltes coses, perquè tots venen de móns molt diferents...
La idea és anar afegint els diferents espectacles on anem. Si la memòria no em falla, més o menys serien aquests fins al moment:

- 29/10/2009: Renata Rosa (Sao Paulo - Brasil)
Soul brasileny amb múltiples fusions musicals: afro-brasileny, ritme Afoxé, Samba, Soul, jazz i ritmes africans.

- 17/01/2009: Carrousel (Jura - Suïssa)
Format per un noi i una noia de la regió, amb una música enèrgica i rica en nombrosos
instruments, barrejada amb una poesia quotidiana interpretada per les dos veus. En aquesta web hi podràs escoltar alguna nota: http://www.mx3.ch/artist/carrousel

- 17/01/2009: Saule et les Pleureurs (Bèlgica)
En solitari, es fa dir:"Seule", i lliure la seva àanima i els seus mots lúdics sobre els aires de soul. Amb el seu grup, "Saule et les Pleureurs", sorgeix l'humor, però sense abandonar la tendresa desfassada...

- 06/02/2009: Declan de Barra (Irlanda)
La seva intensa veu, la delicadesa i la passió amb la qual canta i explica històries originals i íntimes, acompanyades a vegades per un violoncel i d'altres per una guitarra vagabunda. Es tracta d'una figura forta dins la nova escena musical irlandesa.

- 19/02/2009: Omar Khayyam (Iran)
Omar, un senyor iraní, ens explica històries perses on parla del sentit de l'existència i de les forces de l'univers, acompanyat per 3 músics: una cantant i 2 contrabaixos.

- 03/03/2009: Emil Steinberger (Zurich - Suïssa)
Emil és un escriptor que actualment explica els seus llibres sobre l'escena còmica. Juga amb les paraules, barrejant tant francès com alemany. Tot i no entendre-ho tot, em va encantar.
Molt aconsellable!

- 08/03/2009: Yvette Théraulaz
Es tracta d'una comediant i cantant feminista, humorista, tendre i (im)pertinent. Si no domines molt bé el francès, parla molt ràpid i costa d'entendre...

Carnestoltes de Basilea.

El que els suïssos tenen en un pedestal, la festa d'obertura de carnestoltes a la ciutat de Basilea, on ve gent de tot Europa a veure-la, em va deixar un soso gust de boca... Es el que tothom em proposava com una de les coses a no poder perdre'm aquí, el Morgestraich.

Comença a les 4 de la matinada. Hi ha trens especials des de les 2.30 h que hi arriben. Tot ple, moltíssima gent de peu (mai vist a Suïssa...). Quan arribes a la ciutat, no et cal un mapa. La massa t'hi porta. Els carrers estan plens de gent de totes les edats caminant depressa cap al mateix lloc.
Cadascú pren la seva plaça i a les 4 en punt es tanquen totes les llums de la ciutat i comencen a sonar unes flautes típiques que no sé com es diuen, que es toquen de costat com una flauta travessera. Fan un so molt agut.
Doncs el carnestoltes consta de moltíssimes colles, és immens, cada una amb una mena de carrossa i la seva banda de música, on tots van disfressats amb màscara deixant un orifici pels llavis i poder tocar. Quan comença, totes les colles comencen a tocar la flauta, la mateixa cançó, i a desfilar pels carrers.
Al dia següent, al migdia, hi ha la desfilada de carrosses de dia, que son diferents i més espectaculars.

diumenge, 1 de març del 2009

Esquí de fons per les Franches-Montagnes

Aquest dissabte ens vem animar amb una companya de feina, la Sabine, a fer una ruta per les Frnaches-Montagnes amb esquís de fons, que és una de les coses que tenia pendents. Vem sortir des de Pré-Petitjean fins al circuit "des Royes" (estany petit), més o menys unes 4 horetes.



El dia ens va acompanyar, va fer un sol i una calor espatarrant... El paisatge preciós, com sempre, i una molt bona companyia!


Llàstima que unes petites molèsties que vaig notar als talons es van convertir en unes llagues infectades de 4 cm cada una! L'endemà, que hi havia de tonar, vaig haver de fer repòs obligat, ja que era impossible posar-me les sabates...