Per fi!! Escalada a Courtelary!!

Després de varis intents fallits, el cap de setmana del 15 ens vem estrenar en l'escalada suïssa!!! Bé, pas en roca natural, però en un rocòdrom força divertit... més que res per l'ambient...

Anem per parts...

Uns dies abans havia llegit al diari que hi havia una jornada de portes obertes al rocòdrom d'un poblet una mica allunyat de Delémont, Courtelary. I ens vem animar a anar a visitar aquest poble i el su rocòdrom... Vem menjar a uns simpàtics jardins per agafar energia per després...

Courtelary ens va sorprendre per 2 motius: perquè pel carrer et trobes impensables, com ara uns nens passejant unes cabres, o tot tipus de transports ecològics. A la foto de l'esquerra en tens una petita mostra: un a cavall, l'altre en bici i l'altre a peu... A aquests, la pujada del preu del carburant els és ben igual...

I finalment, a l'esperat rocòdrom!! Per fi!!

Però quina sorpresa quan en entrar ens vem trobar tot de nens pujant com bojos... Oh... Sincerament, la primera reacció per part nostra va ser fer mitja volta. Però les ganes de grimpar eren cada vegada més importants. Així que vem demanar a uns dels nois de l'organització si entràvem dins el cupu i "que cap problema tu! que cap amunt!!"

Al final molt bé, la veritat, perquè vem un grupet xulo de gent de la nostra edat que es van anar afegint... i va ser una tarda molt maca...

Almenys un primer contacte!

La Sònia, al mig, i jo.

Aquí pots visualitzar, en teoria, el que em van dir que era un 6b...

http://www.youtube.com/watch?v=J5WjquDyBq0

Excursió a Creux du Van

Una de les excursions que vem fer amb el curs d'"iniciacio cultural" que val la pena anomenar és la visita a la reserva natural de Creux du Van (Jura). Es tracta d'una paret rocosa en forma de ferradura (conegut tècnicament com a "circ"), d'uns 1400 metres de llargada per 150 d'alçada.

La ruta per arribar-hi és de dificultat mitjana, de 4 hores i 45 min des del poblet de Noiraigue.

És una passada! comprova-ho tu mateix/a...

Val a dir que nosaltres vem arribar-hi en cotxe...

Algú s'anima a acompanyar-m'hi?

La feina

Aquest és l'edifici on em pots trobar, pel meu gust, massa hores al dia (8 hores i 36 minuts). Atencio amb els 36 minuts!! No sabíeu que els suissos eren els reis de la puntualitat...? En principi es treballen 8 h i mitja al dia (que déu ni do!) i els 6 minuts son per recuperar els dies de festa suplemetaris de Nadal... Ja son raros, ja...Total, també afegeixo una foto del meu despatxet (semblo important i tot, no?) que comparteixo amb una simpàtica companya de Neuchâtel.

Ja fa una mica més d'un mes que curro per aquestes terres... Ja puc donar una primera impressio...

Et situo: tinc un contracte de 6 mesos al Service de l'Aménagement du Territoire (SAT), dins l'administracio pública del Cantó de Jura. Ve a ser com a "Ordenació del territori" a nivell comarcal.

El projecte tracta sobre l'estudi d'àrees lliures en zones centre, d'habitatge i mixtes, de tal manera que cada poble pugui actualizar online les dades cadastrals i, alhora, tothom pugui accedir a la visualitzacio d'aquestes (ara mateix el tema cadastre a aquesta regió deixa molt que desitjar... Hi ha molts errors de topologia (les capes no quadren), hi ha duplicitats de dades (ex. una parcel.la està dotada per 2 números diferents), irregularitats (parcel.les amb la meitat edificable i l'altra meitat no, sense definir subparcel.les), manca d'estandardització de dades (a vegades es defineixen subparcel.les i a vegades no), manca de coordinació a l'hora d'actualitzar les dades, manca d'informació de no sé què perquè les dades estaven en paper a sota un edifici que es va inundar i es va perdre tota la documentació...

Resumint, un caos...)

Per dur-ho a terme, hi treballa un equip d'unes 4 persones principalment (en coordinació amb altres entitats): un urbanista-arquitecte (Alain, el meu tutor i coordinador del projecte: un tio d'uns trenta i pocs anys -ara, que aquí la gent enganya... es conserven realment molt bé...-), dos informàtics (pel tema de bases de dades i programació) i un tècnic en GIS (actualització de dades i elaboració de capes i mapes, principalment). De fet, tot plegat és més complicat que tot això, pero encara no domino massa... i a més, massa avorrit...

De moment tampoc he fet massa cosa, proporcionalment a les hores que m'hi passo al despatx: he treballat amb bases de dades, he fet algun mapito, alguna capa, un mini aplicatiu, anàlisi de dades, cerca d'errors, elaboració de taules i gràfics, preparació de dossiers per reunions, copy-paste... i navegació per internet les hores que tinc mortes... ;-)

Casa meva

La Cooperation du Jura ens ha ofert gratuïtament un dúplex moolt gran i nou. I menys mal, perquè realment aquí els preus d'allotjament són especialment alts.

Consta de 3 habitacions (una per la noia parisenca, la Sònia, una per la noia irlandesa, la Clare i una per mi), de 2 lavabos i un menjador - sala d'estar - cuina immensos... Amb wi-fi, televisió i els electrodomèstics típics.

Com que 1 imatge val més que 1000 paraules, allà van:

i la meva habitació: amb un llit de matrimoni (mmm...) i unes bones vistes! Tot i que és l'habitació més petita...


Oh ! Benvinguts !
Passeu, passeu,de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Sisa

Ruta BTT 702

Et presento la meva companya de ruta! És una Scott de passeig de la Lulú (dona del meu professor de fancès, en Coco). Amb ella he fet ja bastants quilòmetres; tot i les seves limitacions materials, ha passat per indrets que ella mateixa mai s'hagués imaginat... (ni jo!)

Però em sembla que ara li toca descansar una mica... No pas perquè jo vulgui, però el fred comença a ser, des de fa 2 o 3 dies, considerable per glaçar (literalment) qualsevol part del cos exposada a l'aire a una velocitat superior a 10 km/hora.

Potser és per aquesta melacolia que m'acompanya en saber que els nostres camins se separen (de moment) que m'han fet decidir a escriure.

La ruta que et mostraré correspon al número 702. Al jura totes les rutes estan molt ben senyalitzades i etiquetades, i pintades d'un color segons el grau de dificultat. En aquest cas és vermella, això significa una ruta de dificultat mitjana, de 28,5 Km i amb un desnivell d'una mica més de 200 m. Com pots veure a la imatge, el grau de dificultat el dóna bàsicament el fet que remunta i descendeix constantment en poc espai.

Els poblets pels quals passa són: Delémont - Corroux - Courcelon - Vicques - Courchapoix, passant pels boscos de Moton i Rosé. (Suposo que et quedes igual amb els noms, però quan sàpiga incorporar el googlemaps serà més entenedor...)

Una ruta amb bicicleta per aquesta regió, a part dels magnífics paisatges, és plena de sorpreses: et pots trobar animals de tots tipus (des d'esquirols creuant el bosc, a àligues i demés rapinyaires i aus que desconec, a animals domèstics com vaques (com no!) i cavalls...) i arbres retallats de totes formes (bancs per seure-hi, bolets decoratius, taules...). Es veu que això ho crea algú que ho fa per "amor al arte".

Et convido a aquesta ruta virtualment:

Marche La Populaire

Després d'un dia intens per la ciutat de Bâl/Basel/Basilea quan vaig arribar a casa vaig decidir anar a descobrir l'endemà (és a dir, avui) què era això del "Nordic walking". N'havia sentit a parlar molt, però com han vingut uns amics de Bèlgica a visitar la Justine, havíem descartat, d'entrada, l'opció d'anar-hi, perquè, diguem, no són massa esportistes i, a més, la idea de sortir de festa per aquesta ciutat també valia la pena...
Però què collons!! Sóc jove i encara em quedaven unes poques hores per dormir, suficients per poder estar condicions d'anar a treure el cap. A més, començava a una hora relativament bona: a es 10 del matí. Una hora més típica espanyola que no pas suïssa...

Per si ets ignorant com jo, dir-te que el Nordic Walking és caminar per la muntanya amb bastons, vaja, que és caminar, no té secret...
Com que no disposàvem de material, ens hem decidit a fer la "marche". A més, quan he arribat i he vist el número de dorsal que em tocava , m'he dit: "aquest és per mi!". Era el 2-69... jeje

Es tractava un circuit de 6,5 Km. No és pas gaire, però hi havia un desnivell de 500 metres, així que encara ha estat prou divertit..

He quedat 3a de les noies!!! I això que fins a la meitat no m'he donat compte que era una cursa i anava tranquilament...

La llàstima és que pels que hem fet simplement marxa no ens han donat premi... Ohh...

Les classificacions ja estan penjades a la web (web la populaire)!Suposo quehi penjaran fotos també... Poden ser divertides...

Ha nevat!!!

Segur que no et descobreixo la sopa d'all si et dic que una de les coses que ja m'imaginava abans d'arribar aquí és que em trobo a un indret fred on és normal que hi nevi. I esperava la neu en candaletes... El que no m'esperava és que fos tant aviat!! Al mes d'octubre... Finals d'octubre, però octubre!!! Ara, que un company de feina em va comentar que quan neva aviat, després no neva massa... La qual cosa em va desmotivar una mica...
El dimecres per la nit tornàvem a casa després d'un concert d'un trio brasileny, Regina Ribeiro (soul afro-brasileño), i quina sorpresa quan en vem sortir!!! Estava nevant!!! Quina il.lusió!!!!

L'endemà al matí vaig poder fer unes fotos des de la meva habitació: