Visita a una casa de pagès suïssa

La Loida i la Nuri van venir el cap de setmana del 7 de febrer, i vem aprofitar el fet que feia molt mal temps i que tant a elles com a mi ens encanten els animalons per canviar els plans i visitar una casa de pagès típica suïssa, és a dir, típica en el sentit que solen oferir servei d'hosteleria (ja sigui restaurant per menjar o allotjament) i, en molts casos, un centre hípic més o menys gran.

O sigui, que si un dia et trobes perdut/da per una solitària muntanya suïssa, i mort de gana, quan vegis el que et pugui semblar una casa de pagès, respira perquè de ben segur hi podràs menjar alguna cosa calenta i passar-hi la nit (potser al paller, perö ben cömode i calentó/na...).
Total, que com la Nuri és una gran amazona, ben aprofitar l'ocasió...

Quina troupe...

L'entrada sempre és lliure, pots estar amb els animals sense problema sempre i quan siguis respectuós.Mira que ens hi vem trobar: uns cadells simpatiquíssims, amb unes ganes de jugar imprescionants, cavalls estranyament peluts i pollinets acabats de néixer, entre d'altres.

I després cap a Saignelegier, que feien una ruta amb cavall sota la lluna plena i una posterior festa regional coneguda a nivell estatal, ja que van venir persones de tota Suïssa.

Malauradament no vem tenir l'oportunitat de fer-la per nivell d'equitació de les meves companyes, la qual cosa vem aprofitar per... anar a menjar una fondue!! I esperar que tornessin els jenets.



Quan ens vem donar compte, havia caigut 2 pams de neu i la cosa no pintava gaire bé... així que vem haver de canviar la festa equina per la festa nocturna delemontana. Aixö sí, abans, un llaaaarg viatge fins arribar, ja que vem haver de posar les cadenes als cotxes i anar a 40 Km/h...

Nova companya eurodissea

Aquest 1 de febrer ha començat una altra noia, francesa d'origen marroquí. Es diu Miryem, i és divertida i encantadora! Qué bé!! Jo sóc de les que pensa que "com més serem, més riurem!", així que BENVINGUDA, MIRYEM!!

La seva beca és per 7 mesos, perö desgraciadament sense curs d'iniciació cultural ni res... I treballa a la Cooperation du Jura, per preparar els stages de les properes persones que vinguin... (Jo ja tinc subtitut per cara maig... oh...)

El que NO és una fondue...

Per no faltar la tradició, vem voler mostrar al Jose les nostres habilitats per preparar una bona fondue. Perö malauradament aquesta vegada no va quedar com esperàvem... De gust sí (estava boníssima), perö no de textura, ja que ens va faltar la maizena...

Aquí va una mostra del que NO és una fondue...

2n dia d' esquí alpí a Bugnenets

Si has anat seguint el blog, et donaràs compte que ja vaig parlar un dia d'aquesta estació d'esquí, i dels seus curiosos remuntadors... Si t'interessa informació al respecte, pots trobar-la més avall.

En aquest cas vull escriure perquè va ser molt divertit, ja que era el primer dia que l'Aleksandar es movia per sobre neu, concretament la primera vegada que es posava una taula d'snow als peus.

Val a dir que és una persona molt segura de si. I ho demostra el fet que, només després d'aconseguir fer 3 metres pel pla sense caure, ja va voler agafar el "tele-rastre"...

El tio em va sorprendre perquè va aguantar força, perö finalment va caure just al moment que em va demanar que li fes una foto! I el més bo de tot va ser que no es deixava anar de la perxa!! El tio aferrat com si li anés la vida!! Va estar ben bé uns 10 metres lliscant! Quin fart de riure...

Aquí va la foto...

Curses de trineus de gossos a Saignelegier

Mentres Catalunya estava enmig d'un temporal, la "société de développement et d'embellissement de Saignelégier" va organitzar curses de trineus de gossos.

Així que vem aprofitar la visita d'en Jose per anar a les Franches-Montagnes.Malgrat el fred, va ser una bona experiència veure tota la moguda, ja que la sort d'aquesta regió és que com no està massificada hi ha lloc per tothom i l'accés és per a tothom. Amb aixö vull dir que ho vem poder viure de molt aprop tot: estàvem a primera fila de la sortida i de tot el circuit, vem poder veure els corredors i els seus habitatges, i tota la preparació prèvia...
A més hi havia jocs, paradetes i altres espectacles per la gent. Fins i tot la mostra d'una guapíssima gossa Husky amb els seus cadells... preciosos... i molt finets!!

Per entrar en calor, una bona botifarra per dinar amb vi calent, que s'estila molt per aquí, Bèlgica i Alemnya, entre d'altres països, i entra de bé...

La història diu que les primeres traces en trineu es van originar per les tribus del Nord del llac Baïkal a Sibèria, fa 4 mil.lenis ja.

http://www.sde-saignelegier.ch/courses_chiens_traineaux/courses_2008/courses_2008.htm

Canvi d'habitació i despatx

Aquest mes de gener hi han hagut uns quants canvis a la meva vida... Els que fan referència a la beca són un canvi de despatx i d'habitació.

El despatx: ara estic al pis de dalt, amb 7 persones més, principalment geometres i informàtics en SIG. L'ambient és més animat i, a més, tenim ràdio!! I s'agraeix... I les vistes són més maques.

Quan pugui, penjaré fotos.

L'habitació: m'he canviat a l'habitació de la Clare, ja que ella ha deixat definitivament l'stage: més gran i amb més llum i ventilació, però sense el llit de matrimoni... ohh... Ara en tinc 2 d'individuals...

Esquí alpí a Grindelwald

Per fi hem anat a esquiar als Alps!!

La Justine no va poder venir perquè treballava, així que vem anar els stacolomins i jo. El temps no ens va acompanyar massa, ni l'horari ni el meteorolôgic. El primer perquè entre l'anada amb cotxe, el trobar aparcament, el no saber on vas i el llogar el material se'ns van fer les mil. A la propera ens haurem d'aixecar més d'hora!!I el segon, perquè va estar nevant, amb la qual cosa hi havia una capa de gel sobre la pista camuflada per 3 cm de neu.Total, que entre una cosa i l'altra no vem aprofitar massa el caríssim forfait, ja que tota una zona, de fet la més gran, no la vem poder visitar.

Ara, les vistes eren imprescionants!! L'Eiger davant, entre d'altres espectaculars muntanyes... preciós...
A la tornada cap a casa nevava... anteriorment havia estat fent molt fred... la carreterra estava gelada... El cotxe va relliscar. El portava jo. Vem donar casi una volta sencera a la carretera. Per sort no venia ningú i no ens vem donar contra res. Pero tinc gravat el silenci que es va anar fent a mida que els ocupants del cotxe ens vem anar donant compte del què estava passant...

Després d'un llarg i lent viatge vem arribar a caseta. Per sort, només va quedar en un ensurt...

Aniversari 15 de Gener

El divendres vem celebrar que el dia abans havia estat el meu aniversari... sí, ens fem grans... massa...

Van venir stacolomencs (Rovira, Dani, Alex i Arnau) i els compis d'Eurodissea (Justine, Sonia i Aleksandar) i vem preparar una bona fondue de formatge (sí, sí, m'estic les botes amb les fondues... arribaré a Catalunya amb 10 Kg de més!!! I ara que ja les sé preparar... encara més!!)

Total, un bon sopar, una bona música, un bon ambient... i, sobretot, una bona companyia!

GRACIES A TOTS PER SER-HI!!

I a tots els que em veu felicitar, als que no ho veu fer perõ veu pensar-hi, i als altres, als que no ho sabíeu... tot i ser lluny de casa, em va arribar el vostre calor...

Curiositats suïsses

Aquest apartat el faig amb la idea d'anar-hi adjuntant totes les coses que vaig trobant curioses i diferents de casa nostra. Evidentment, tot des d'una visió totalment subjectiva.

Pot ser que algunes de les coses no siguin extensibles a tota la Suïssa.

- escalfador de plats: tenen com una mena de tela amb uns forats per ficar-hi els els plats i escalfar-los abans de posar-hi el menjar a sobre, no fos cas que es refredés...

- coordenades geogràfiques UTM: en comptes de tenir 7 xifres per la Y en tenen 6 i,a més, les escriuen en ordre invers (a diferència de tot Europa, com no...): primer fan referència a la Y i després a la X.

Exemple: estació de St-Ursanne

- xancletes: a la feina tothom porta xancletes d'estar per casa. Venen amb les sabates de carrer i quan arriben se les canvien.

- teclats: com a tots els països, els teclats són diferents. Primer per l'ordre de les lletres (en aquest cas estan canviades de lloc la Y per la Z) i en segon perquè les vocals que poden portar accent les trobem al teclat amb l'accent incorporat ja...

- horari: la puntualitat dels collons!! Treballo 8.36 h per dia... Bé, aquest any han reduït l'horari. Estava supercontenta, per fi reduirien l'excessiu horari setmanal de 43 h!! Perö desgraciadament l'han reduït només a 41!! Quina gran reducció, no creus?!!! Ara treballo 8.12 h. Sobretot els 2 min no els oblidem... I per què no 10 o 15 min?? No, no, 12... Sort que de moment els segons no els tenen en compte...

- menjador: aquí es basen en un sistema de confiança. Hi ha un munt de xocolatines i begudes a l'abast de tothom i una guardiola pq hi posis els diners... M'agradaria saber si realment són tant diferents a nosaltres (al nostre país ho veig una mica inviable...) o és el que volen creure d'ells...

- camp de futbol: són inferiors a una hectàrea

- aspiració: hi ha moltes persones que fan una aspiració quan acaben alguna frase, com per afagar aire, perô ho fan d'una manera molt escandalosa. La primera vegada que ho vaig sentir a un company de feina pensava que era un tic d'ell, perö després he anat veient que ho fa força gent.

- lleis: és un tema molt complicat, perö jo vull fer referència al fet que cada cantö (que vindria a ser com una comarca) té les seves pröpies lleis pel que fa a temes com el deixar fumar o no als bars, la llengua oficial, la religió, els horaris dels comerços, els dies de festa, la gestió...

- autopistes: contràriament a la majoria de països, les autopistes estan senyalitzades de color verd i les altres vies de color blau.

- bicicletes: estan matriculades!! Cada una porta una enganxina amb el seu número.

- matrícules de cotxes: corresponen a la persona, no al cotxe. Es a dir, si una persona té 2 cotxes, canvia la matrícula d'un vehicle a l'altre en funció del que utilitzi...

Si has estat per Suïssa i n'has observada alguna altra, serà més que benvinguda si ens l'expliques...

Descens de trineu a Oberdorf

A Oberdorf (al costat de Solothurn) hi ha la possibilitat de pujar amb un telecadira molt antic i curiós ( és l'unic a tot Suïssa que va de costat; de fet, jo no n'he vist mai cap com aquest) fins a dalt la muntanya weissenstein, a 1279 m d'alçada, i baixar per un camí en trineu que pots llogar per 6 francs.
Me n'havien parlat molt i feia dies que esperava trobar una bona ocasió per anar-hi. Quina millor que aquesta, amb els companys de Sta Coloma?...

La veritat és que pot ser força divertit, sempre i quan no penseu que pagar 14 francs (uns 8.5 euros) per pujar una vegada a la vida a aquest telecadira, amb vistes als Alps, sigui massa car i us pugui arruïnar el dia...

La primera foto és feta des del telecadira. Si t'hi fixes, al fons de tot es veuen els Alps, a sobre un mar de núvols, però malauradament no es veu tant impressionant com a la realitat.

Més info a: http://www.seilbahn-nostalgie.ch/weissenstein.html

Vorbourg

El passat divendres hi havia mig Sta Coloma de Cervelló aquí reunida... van venir els santacolomins Jordi, Arnau, Àlex i Dani a provar les terres suïsses...

Per obrir boca, i per aprofitar una horeta que teníem abans d'anar a preparar un a suculent fondue, vem anar al castell de Vorbourg. De fet, té l'aparença d'un castell, però en realitat és una capella, escolpida a dalt de tot d'una roca.

Berna i Biel

Els reis m'han portat moooltes visites per aquest 2009!!! Què bé!!

El primer cap de setmana van venir el Biel i la Vanesa! Malauradament només un dia i mig, així que ens vem haver d'exprimir el cevell per escollir què fèiem... Perquè d'opcions n'hi ha moltes en un país de neu, de formatge, de ciutats i paisatges preciosos...

Finalment, vem apostar per una visita ràpida per Sta-Ursanne i una bona fondue de formatge en una casa perduda per la muntanya.

I l'endemà cap a Berna i... BIEL!!! Sí, sí, Biel, igual que el "nostre" Biel. Era una visita obligada...

Berna estava preciosa, amb els seus carrers plens de neu... l'únic problema va ser el fred. Estàvem a -11 graus!!! Jo no rcordo haver patit tant per fred des de que era petita i anava a esquiar amb unes merdes d'anoracs, i em passava tot el telecadira del Cap de Comella (La Molina) tremolant...

Com que una imatge val més que mil paraules i vegis que no sóc una exagerada , fixa't en les cares (si es veu alguna cosa...) i en un petit detall: les ulleres entelades de la Justine!! I la font!!

I després cap a Biel!! A fer una mica el tonto per matar el fred...

Al llac...

I pel centre...