dijous, 4 de desembre de 2008

Ruta per les Sommêtres (Franches Montagnes)



El poder de la fondue a les terres suïsses és més fort del que em pensava... S'ha manifestat en vàries ocasions, però potser la que més em va xocar va ser quan una companya de feina em va convidar a menjar-ne una a la muntanya... Quan em va demanar si m'apuntava a anar-hi amb uns seus colegues, tinguent en compte que era un divendres de novembre per la nit, vaig imaginar-me que seria a algun restaurant-casa de pagès (cosa que s'estila molt). Però quina sorpresa la meva quan vaig adonar-me, després de caminar mitja hora per un caminot de cabres il.luminat per la lluna plena, amb un fred que pelava, que el que jo em pensava que seria un "restaurant" eren realment 3 parets i un sostre. Vaja, que era una mena de refugi abandonat.

Això sí, amb els seus aparells per preparar una bona fondue (poden costar perfectament uns 60 euros els més barats). O sigui, que perquè et facis una idea, vem estar a l'aire lliure una nit de novembre perduts per les muntanyes suïsses menjant una fondue!!!
L'altre dia va tornar a quedar demostrat. Pensaràs: què collons té a veure tot això amb la ruta a les Sommêtres?
Nem per parts. Veient que es presentava un cap de setmana, el del 22 i 23, amb previsions de neu, i després d'una improvitzada visita de l'Àlex, vem decidir-nos a anar-la a buscar (la neu).

Això era a les Franches Montagnes. M'havien parlat d'un refugi, el de Sommêtres, nom donat per les roques a on està situat, a una alçada d'uns 1079 m.
Després d'uns imprevistos per culpa de la meva mala memòria que ens van deixar tirats una hora a una estació perduda d'un poblet també perdut, vem aterrar a Murieux amb el tren per iniciar la ruta a una hora no massa prudent, ja que era tard i estava nevant fort.
Tot i això, vem tirar endavant...

Vem arribar al refugi de nit, evidentment, però per sort vem arribar sans i estalvis... Ara que, les sopreses no havien acabat!
A sobre la taula hi havia una nota que el refugi estava reservat just per aquella nit, per 10 persones... I hi havien 7 llits... No cal ser un crac en mates per adonar-se que: teníem un problema!
I ara diràs: què té a veure tot això amb la fondue? Doncs que vem intuir que venien un grup de persones adultes a menjar una fondue, ja que ja havia vist jo amb els meus propis ulls que és tradició anar a la muntanya a menjar-ne una i, a més, sorprenentment una altra vegada, estava ple d'utensilis per fer-ne...

Però la sopresa va ser quan , al cap de mitja horeta, van anar apareixent nois (concretament, adolescents) a celebrar l'aniversari d'un d'ells: feia 17 anys!!!
No va ser exactament formatge el seu menú: cervesa, xampany, més cervesa, i més cervesa, acompanyada de cacahuets, patates de bossa, porqueries vàries i porros...
Ah sí, cap a les 12 van fer una fondue, com no!, però de xocolata!! Llàstima que la majoria no la van poder provar...
La veritat és que poques hores vem poder dormir... Però ens ho vam passar bé! Una experiència diferent, això de passar una nit perduts a la muntanya amb uns adolescents suïssos...

L'endemà, en llevar-nos i veure el paisatge, vaig comprendre que havia valgut molt la pena...
Ens oferia la vall de Doubs impressionant:



Ara, he de dir que aquí, igual que molts altres països menys al nostre, els refugis estan molt però que molt bé!! Aquest disposa d'uns 10 matalassos, possibilitat de cuinar, amb un munt d'utensilis i està obert cada dia.
La segona foto és la mostra del què va ser el dia abans... Pas de comentaris, ja us ho podeu imaginar... ;-)