Esquí de muntanya fins al Mont Raimeux

El diumenge 14 de desembre ens vem animar amb l'Àlex a provar una ruta que ens havia explicat el meu amic de la botiga de lloguer d'esquís, l'André. Es tractava de sortir des del poble de Roches i pujar fins al mont Raimeux. Sense dubte, una bona ruta!!

La pujada va ser dureta al final... No s'acabava mai... En total potser vem estar unes 3-4 hores!! Perõ va valdre molt la pena... Ens esperava un refugi on una amable noia ens va servir un cafè (pagant, evidentment!) i quan ens vem haver recuperat, cap avall!

Vem baixar sols, esquiant sobre la neu verge i l'aposta de sol davant els nostres ulls...

Sobren paraules...

El cim i el posterior descens...

Esquí alpí a Bugnenets-Savagnières

Es tracta de l'estació d'esquí alpí més gran de les Franches Montagnes, tot i que, evidentment, no es pot comparar amb les dels Alps... Però està força bé, sobretot per iniciar a persones, ja que abaix és bastant pla, però per dalt trobes pistes de tots els nivells (les pistes negres no són massa difícils, però).
L'avantatge més important: el preu!! El forfait em va costar NOMÉS 22 francs, que venen a ser casi 15 euros!!

Motius:
- igual que a França, els preus dels forfaits són, en principi, ja més barats
- pels mandrosos o pels "fiesteros", a partir de les 11.30 h, 12.30 h i 13.30 h se'ns redueix el preu
- descompte per estudiants: uns 5 euros



La veritat és que ens ho vem passar pipa: el dia ens va acompanyar, havia nevat l'endemà (neu verge per un tubo!!!) i feia un sol espatarrant. Fins que la Sònia, per variar, va fer de les seves: va perdre els esquís!!!
Els esquís els vaig llogar a una botiga de Delémont on el tio em coneix (parla castellà perquè va viure 2 anys a Mèxic) i em va fer molt bon preu (20 francs per esquís i botes!! ~ 13 euros). Així que per collons havíem de trobar-los!! Ens vem haver d'esperar que tanquessin les instal.lacions, demanant a la botiga de lloguer d'esquís, als pisters, als remuntadors, al bar, a objectes perduts...
Finalment, i caigut del cel, va aparèixer un pister amb els esquís de la Sònia! Es veu que els havia trobat abandonats a una pista...



Una curiositat d'aquí són els remontadors. A la imatge de la dreta pots observar-ho. Són com "tele-arrastres", però de 2, i es posen darrera el cul. Ja els he vist en algun altre lloc que ara no recordo... (Vaquèira?) És una bona manera de conèixer gent, perquè per molt que ho intentis, és impossible evitar el contacte físic amb l'altre persona. Bé, si ho aconsegueixes, caus... I és clar, estar colze a colze amb una altra persona i no dir res és com violent, no?

Esquí de muntanya per les Franches Montagnes

Les Franches Montagnes és un dels 3 districts del cantó del Jura, amb capital a Saignelegier. Per tant, parlem d'una zona francòfona. Aquest es caracteritza, a diferència dels altres dos (Delémont i Porrentruy) per una altitud més elevada (entre els 900 i 1000 m) i un paisatge d'acord: prats coberts d'arbres i de pinedes, amb la presència d'estancs artificials.En aquesta àrea s'hi ha originat el cavall Franches-Montagnes, un dels darrers models de tir lleuger de l'Europa Occidental. Es tracta d'una raça polivalent, manejable, dòcil i sòlid. La capa sol ser castanya o alatzana, amb una taca blanca a la cara i, sovint, també les potes.

Donat aquest paisatge, no és estrany que aquesta àrea sigui idònia pels amants de la natura. I què millor per visitar-la que fer-ho a través de l'esquí de fons o l'esquí de muntanya... Està tot molt ben adaptat per fer-ho, tant per l'esquí, com per raquetes.
El dissabte em vaig voler estrenar en el tema, però malauradament el temps no em va acomapanyar. Ni el temps meteorològic (va estar nevant fort tot el dia) ni el temps horari (vem arribar passades les 3 de la tarda, amb la qual cosa, entre que el cel estava tapat i tinguent en compte que Suïssa es troba més a l'est, era casi fosc a l'hora que vaig acabar d'equipar-me).
Però bé, vaig poder fer algun quilòmetre, fins que la boira espesa impedia avançar amb seguretat, així que vaig haver de fer mitja-volta.

Ara, l'experiència de sentir-te tot sol perdut a la muntanya, amb les parpelles plenes de neu, sense soroll... val la pena repetir-la!

De visita per Lausanne i Vevey

Aquest cap de setmana passat hem estat a la capital vaudoise de Lausanne, considerada per molts suïssos una de les ciutats més emblemàtiques. No sé si és perquè anàvem ja amb aquesta idea, però, sentint-ho molt, repliquem aquesta consideració generalitzada. No és que no sigui maca, però no tant com la pinten...

Però bé, la "geografia de la percepció" defensa precisament això, que cadascú crea una imatge mental d'una ciutat en funció de molts factors perceptius, derivats del temps que faci, l'època en què viatges, la llum, si arribes de nit o de nit, l'estat d'ànim, la primera impressió... No m'explaiaré més, perquè de fet els paradigmes geogràfics no els vaig acabar d'entendre mai...

Amb això vull dir que no vull ofendre a ningú dient que no és tant bonica com em pensava...

A més, el que havia de ser el mercat més gran de tot el país, era veritablement poques paradetes de pebrots i altres verdures repertides per 4 carrers del centre...

Com ja deus saber, l'allotjament aquí és molt car, però nosaltres vem fer una pirula... Com la setmana passada va venir un noi nou de Sèrbia, l'Aleksandar, vem dormir 4 en una habitació de 3... Amb la qual cosa la nit ens va sortir per uns 20 euros per persona, cosa bastant improvable en aquest país...

L'endemà Vevey ens va sorprendre moltíssim!! Els Alps nevats darrera el llac Léman...

Preciós... i per rematar un bon i caríssim cafè davant aquestes vistes...

I, per acabar el dia amb bon sabor de boca, visita gratuita (gràcies als nostres encants... ;-) al castell de Chillon, situat al costat del llac.

Ruta per les Sommêtres (Franches Montagnes)

El poder de la fondue a les terres suïsses és més fort del que em pensava... S'ha manifestat en vàries ocasions, però potser la que més em va xocar va ser quan una companya de feina em va convidar a menjar-ne una a la muntanya... Quan em va demanar si m'apuntava a anar-hi amb uns seus colegues, tinguent en compte que era un divendres de novembre per la nit, vaig imaginar-me que seria a algun restaurant-casa de pagès (cosa que s'estila molt). Però quina sorpresa la meva quan vaig adonar-me, després de caminar mitja hora per un caminot de cabres il.luminat per la lluna plena, amb un fred que pelava, que el que jo em pensava que seria un "restaurant" eren realment 3 parets i un sostre. Vaja, que era una mena de refugi abandonat.

Això sí, amb els seus aparells per preparar una bona fondue (poden costar perfectament uns 60 euros els més barats). O sigui, que perquè et facis una idea, vem estar a l'aire lliure una nit de novembre perduts per les muntanyes suïsses menjant una fondue!!!

L'altre dia va tornar a quedar demostrat. Pensaràs: què collons té a veure tot això amb la ruta a les Sommêtres?

Nem per parts. Veient que es presentava un cap de setmana, el del 22 i 23, amb previsions de neu, i després d'una improvitzada visita de l'Àlex, vem decidir-nos a anar-la a buscar (la neu).

Això era a les Franches Montagnes. M'havien parlat d'un refugi, el de Sommêtres, nom donat per les roques a on està situat, a una alçada d'uns 1079 m.

Després d'uns imprevistos per culpa de la meva mala memòria que ens van deixar tirats una hora a una estació perduda d'un poblet també perdut, vem aterrar a Murieux amb el tren per iniciar la ruta a una hora no massa prudent, ja que era tard i estava nevant fort.

Tot i això, vem tirar endavant...

Vem arribar al refugi de nit, evidentment, però per sort vem arribar sans i estalvis... Ara que, les sopreses no havien acabat!

A sobre la taula hi havia una nota que el refugi estava reservat just per aquella nit, per 10 persones... I hi havien 7 llits... No cal ser un crac en mates per adonar-se que: teníem un problema!

I ara diràs: què té a veure tot això amb la fondue? Doncs que vem intuir que venien un grup de persones adultes a menjar una fondue, ja que ja havia vist jo amb els meus propis ulls que és tradició anar a la muntanya a menjar-ne una i, a més, sorprenentment una altra vegada, estava ple d'utensilis per fer-ne...

Però la sopresa va ser quan , al cap de mitja horeta, van anar apareixent nois (concretament, adolescents) a celebrar l'aniversari d'un d'ells: feia 17 anys!!!

No va ser exactament formatge el seu menú: cervesa, xampany, més cervesa, i més cervesa, acompanyada de cacahuets, patates de bossa, porqueries vàries i porros...

Ah sí, cap a les 12 van fer una fondue, com no!, però de xocolata!! Llàstima que la majoria no la van poder provar...

La veritat és que poques hores vem poder dormir... Però ens ho vam passar bé! Una experiència diferent, això de passar una nit perduts a la muntanya amb uns adolescents suïssos...

L'endemà, en llevar-nos i veure el paisatge, vaig comprendre que havia valgut molt la pena...

Ens oferia la vall de Doubs impressionant:

Ara, he de dir que aquí, igual que molts altres països menys al nostre, els refugis estan molt però que molt bé!! Aquest disposa d'uns 10 matalassos, possibilitat de cuinar, amb un munt d'utensilis i està obert cada dia.

La segona foto és la mostra del què va ser el dia abans... Pas de comentaris, ja us ho podeu imaginar... ;-)