Sopar de Sèrbia

El nostre estimat company, l'Aleksandar, ens va deleitar amb una recepta culinària de casa seva: els knedle. Són uns dolços consistents en boles de massa de farina, rebossades de canella fregida. A dins, ens hi espera una pruna!

Esquí alpí a Lautenbrunnen

El dilluns 16 de març ens vem escapar amb la Justine a provar les pistes alpines de l'estació de Lautenbrunnen, als Alps bernoises.

El transport a Suïssa és caríssim, però hi ha la possibilitat, si treballes a l'Administració Pública del Cantó, d'optar als "Abonaments Generals", que costen 25 francs suïssos (uns 16 euros) i et permeten viatjar per on vulguis durant un dia. L'inconvenient és que són limitats i que tenen preferència les persones que els demanen per fer desplaçaments laborals.

Nosaltres vem tenir la sort de gaurdir-ne'n, amb la qual cosa ens va sortir bastant bé de preu.

Les pistes són espectaculars i, les vistes, encara més. Realment et sents afortunat quan et deixes lliscar amb els esquís i mires al teu voltant...

Després, cap al migdia, vem poder veure avionetes estaven entrenant a sobre nostre:

Ruta en raquetes per les Franches-Monatagnes

El dissabte del 7 de març ens vem decidir amb les compis a fer raquetes per les Franches-Montagnes. Cap de nosaltres n'havíem fet abans, així que aquest motiu, afegit al fet que jo havia sortit el dia abans, va contribuir a que estiguéssim totes al mateix nivell tècnic i físic.

Vem llogar les raquetes i bastons a l'estació de tren de Saignelégier (20 francs suïssos) i vem començar la ruta. Els dies abans havia nevat i hi havia una acumualció de neu sota els nostres peus d'un metre i pico!! Espectacular! Ara, molt més cansat perquè t'enfonsaves més amb les raquetes amb la neu tova...

Vem arribar fins a l'estany de Gruère, tot i que no tenia l'aparença que esperàvem, tal i com pots veure a la foto. D'aigua poca en vem veure, tot estava tapat per una sòlida massa de neu verge.

Molt bona experiència!!

Centre Culturel Régional de Delémont (CCRD)

Yves és l'encarregat del CCR de Delémont. El coneixem gràcies al professor de francès, en Coco, i col.laborem amb ell en les activitats culturals que duen a terme, que cada vegada en són més... Normalment venem les entrades, posem cadires i/o estem a la barra servint begudes i a canvi podem entrar gratuïtament a l'espectacle. Tot això sense compromís ni obligació; si volem hi anem (d'1 a 5 persones, és indiferent) i després ens organitzem noslatres.A part de l'evidentsort que tenim de poder veure els concerts i altres espectacles, és una oportunitat per conèixer gent de la regió. De fet, em sembla que ja ens coneix tothom!! Perquè 4 noies físicament tant diferents (la Justine tant blanqueta, jo tant gitana i la Sònia tant peculiar), amb un tio guapot i amb rastes, l'Aleksandar (rotllo "harem") en una regió tant petita on la varietat no abulta precisament... doncs és fàcil!

L'avantatge de tot això, a més, és que després el concert mentres recollim tenim l'oportunitat de conèixer els artistes, ja que es queden fent un beure amb nosaltres abans de marxar. I s'aprenen moltes coses, perquè tots venen de móns molt diferents...

La idea és anar afegint els diferents espectacles on anem. Si la memòria no em falla, més o menys serien aquests fins al moment:

- 29/10/2009: Renata Rosa (Sao Paulo - Brasil)

Soul brasileny amb múltiples fusions musicals: afro-brasileny, ritme Afoxé, Samba, Soul, jazz i ritmes africans.

- 17/01/2009: Carrousel (Jura - Suïssa)

Format per un noi i una noia de la regió, amb una música enèrgica i rica en nombrosos
instruments, barrejada amb una poesia quotidiana interpretada per les dos veus. En aquesta web hi podràs escoltar alguna nota: http://www.mx3.ch/artist/carrousel

- 17/01/2009: Saule et les Pleureurs (Bèlgica)

En solitari, es fa dir:"Seule", i lliure la seva àanima i els seus mots lúdics sobre els aires de soul. Amb el seu grup, "Saule et les Pleureurs", sorgeix l'humor, però sense abandonar la tendresa desfassada...

Més informació a: http://www.sauleetlespleureurs.be/

- 06/02/2009: Declan de Barra (Irlanda)

La seva intensa veu, la delicadesa i la passió amb la qual canta i explica històries originals i íntimes, acompanyades a vegades per un violoncel i d'altres per una guitarra vagabunda. Es tracta d'una figura forta dins la nova escena musical irlandesa.

http://www.declandebarra.com/

- 19/02/2009: Omar Khayyam (Iran)

Omar, un senyor iraní, ens explica històries perses on parla del sentit de l'existència i de les forces de l'univers, acompanyat per 3 músics: una cantant i 2 contrabaixos.

- 03/03/2009: Emil Steinberger (Zurich - Suïssa)

Emil és un escriptor que actualment explica els seus llibres sobre l'escena còmica. Juga amb les paraules, barrejant tant francès com alemany. Tot i no entendre-ho tot, em va encantar.
Molt aconsellable!

- 08/03/2009: Yvette Théraulaz

Es tracta d'una comediant i cantant feminista, humorista, tendre i (im)pertinent. Si no domines molt bé el francès, parla molt ràpid i costa d'entendre...

Carnestoltes de Basilea.

El que els suïssos tenen en un pedestal, la festa d'obertura de carnestoltes a la ciutat de Basilea, on ve gent de tot Europa a veure-la, em va deixar un soso gust de boca... Es el que tothom em proposava com una de les coses a no poder perdre'm aquí, el Morgestraich.

Comença a les 4 de la matinada. Hi ha trens especials des de les 2.30 h que hi arriben. Tot ple, moltíssima gent de peu (mai vist a Suïssa...). Quan arribes a la ciutat, no et cal un mapa. La massa t'hi porta. Els carrers estan plens de gent de totes les edats caminant depressa cap al mateix lloc.

Cadascú pren la seva plaça i a les 4 en punt es tanquen totes les llums de la ciutat i comencen a sonar unes flautes típiques que no sé com es diuen, que es toquen de costat com una flauta travessera. Fan un so molt agut.

Doncs el carnestoltes consta de moltíssimes colles, és immens, cada una amb una mena de carrossa i la seva banda de música, on tots van disfressats amb màscara deixant un orifici pels llavis i poder tocar. Quan comença, totes les colles comencen a tocar la flauta, la mateixa cançó, i a desfilar pels carrers.

Al dia següent, al migdia, hi ha la desfilada de carrosses de dia, que son diferents i més espectaculars.

Esquí de fons per les Franches-Montagnes

Aquest dissabte ens vem animar amb una companya de feina, la Sabine, a fer una ruta per les Frnaches-Montagnes amb esquís de fons, que és una de les coses que tenia pendents. Vem sortir des de Pré-Petitjean fins al circuit "des Royes" (estany petit), més o menys unes 4 horetes.

El dia ens va acompanyar, va fer un sol i una calor espatarrant... El paisatge preciós, com sempre, i una molt bona companyia!

Llàstima que unes petites molèsties que vaig notar als talons es van convertir en unes llagues infectades de 4 cm cada una! L'endemà, que hi havia de tonar, vaig haver de fer repòs obligat, ja que era impossible posar-me les sabates...

Ruta per la Haute Borne

Aquest és un escrit que tenia pendent, la visita de l'Eva i el Salvi, ja que van venir a principis d'octubre, juntament amb l'Alex, quan encara no estava posada a fons amb el blog. Ells van estar 2 dies, vem estar per Berna i biel, perö ja n'he parlat d'aquestes ciutats. El que sí m'ha semblat interessant és aquesta ruta, des del poble de Delémont fins a la Haute Borne, baixant pel castell de Domont (tot i que no hi vem acabar d'arribar). Un total d'unes 3 o 4 horetes si no recordo malament. Un paisatge i uns colors espectaculars, molt diferents al que ara trobem (tot blanc...) i, a sobre, vem trobar rovellons!!:

Els dimecres: a escalar!

He trobat un grupet de 3 nois molts trempats que cada dimecres a les 20 h es troben a la salle de la Blancherie de Delémont, per escalar una miqueta, i m'hi he afegit sense problema i de forma gratuïta.

Formen part d'una agrupació muntanyista de tot el Jura que es diu "ju8", on fan activitats força interessants, com ara esquí de muntanya, escalada en roca, escalada en gel, alpinisme, esquí alpí, surf de neu...

http://www.ju8.org/

Carnestoltes a Delémont

Aquest cap de setmana i fins dimecres migdia ha estat el carnestoltes a Delémont, festa que secelebra intensament. La setmana que ve, diumenge a partir de les 3 de la nit, és el famós de Basel, on ve gent de tot Europa. El d'aquí és petitet perö no per aixö deixa de ser conegut a dins de la Suïssa romanda, ja que és de les poques ciutats on se celebra i ha vingut gent de Lausanne, Neuchâtel...

Amb les companyes ens vem disfressar de "hippies" (fàcil i barat) dissabte nit. He de dir que l'ambient de festa era xulíssim!! La gent de molt bon rotllo, tothom parlant amb tothom... Per primera vegada he tingut la sensació de no ser a Suïssa en aquest sentit, m'ha recordat a festes que he viscut a casa nostra. A més, la festa no va acabar fins l'endemà!! Cosa poc habitual aquí...

Al migdia hi ha una desfilada de carrosses per tota la vila. La "putada" (i perdoneu la paraula, però és que no en té cap altre...) és que tot el centre està vallat i has de pagar 10 francs per accedir i, si et coles (com nosaltres) venen els segurates i et foten fora, tal qual!! Fins aqui tot normal, lo curiós és que la gent disfressada venen cap a tu a tirar-te confetis per dins la roba!!! Ja pots apretar a córrer que no te'n salves. Una mostra és la foto aquesta.


I dimarts ha estat el plat fort!!! Es el dia més important, coincideix amb la nit de Sitges. Es l'única nit en què els bars estan oberts i no tanquen... i molt bon ambient.

Les meves companyes m'han fallat, sort de l'Aleksandar que m'ha acompanyat fins a les 8 h del mati!!

Espectacle eqüestre a Muriaux

Era el dia següent al refugi de Sommêtres, amb la qual cosa estàvem ben a la vora de Muriaux, poblet de les Franches-Montagnes on feien un Festival eqüestre: curses de carruatges per la neu (en comptes de rodes, tenien patins!) i exhibicions com ara esquiadors tirats per un cavall o de volteig.

Nit al refugi de Sommêtres

Després de dinar, el dissabte 14 vem agafar les motxiles i vaig portar a la colla d'excursió, des de Muriaux fins al refugi de Sommêtres, per menjar-hi una fondue i passar-hi la nit. En arribar ens vem trobar amb una parella de Basilea (Simone i Christian), a qui, evidentment, vem tallar-los el rotllo si pretenien passar una vetllada romàntica... Nosaltres vem preparar la fondue per noslatres, que va quedar boníssima, i una més petita per la Meryem, ja que és musulmana i no prèn mica d'alcohol. I després de sopar van aparèixer 3 nois, que van sopar al refugi també. Un d'ells, en Patrice, es va quedar amb nosaltres i vem estar jugant al joc d'"Els Homes Llop" (segons el Raül es diu així

o Lupus in Tabula , tot i que jo tinc els meus dubtes...): 1 o 2 són llop i maten algú i els altres han d'endevinar qui és el llop. Força divertit!!

De mica en mica vem anar caient... fins que, contràriament al que havien anunciat, els raigs de sol ens van acaronar.