A la recerca dels misteris de Suïssa...

Sopar de Sèrbia

2009-04-22T13:26:00.000-07:00

El nostre estimat company, l'Aleksandar, ens va deleitar amb una recepta culinària de casa seva: els knedle. Són uns dolços consistents en boles de massa de farina, rebossades de canella fregida. A dins, ens hi espera una pruna!

Esquí alpí a Lautenbrunnen

2009-04-22T13:00:00.000-07:00

El dilluns 16 de març ens vem escapar amb la Justine a provar les pistes alpines de l'estació de Lautenbrunnen, als Alps bernoises.

El transport a Suïssa és caríssim, però hi ha la possibilitat, si treballes a l'Administració Pública del Cantó, d'optar als "Abonaments Generals", que costen 25 francs suïssos (uns 16 euros) i et permeten viatjar per on vulguis durant un dia. L'inconvenient és que són limitats i que tenen preferència les persones que els demanen per fer desplaçaments laborals.

Nosaltres vem tenir la sort de gaurdir-ne'n, amb la qual cosa ens va sortir bastant bé de preu.

Les pistes són espectaculars i, les vistes, encara més. Realment et sents afortunat quan et deixes lliscar amb els esquís i mires al teu voltant...

Després, cap al migdia, vem poder veure avionetes estaven entrenant a sobre nostre:

Ruta en raquetes per les Franches-Monatagnes

2009-03-12T09:36:00.001-07:00

El dissabte del 7 de març ens vem decidir amb les compis a fer raquetes per les Franches-Montagnes. Cap de nosaltres n'havíem fet abans, així que aquest motiu, afegit al fet que jo havia sortit el dia abans, va contribuir a que estiguéssim totes al mateix nivell tècnic i físic.

Vem llogar les raquetes i bastons a l'estació de tren de Saignelégier (20 francs suïssos) i vem començar la ruta. Els dies abans havia nevat i hi havia una acumualció de neu sota els nostres peus d'un metre i pico!! Espectacular! Ara, molt més cansat perquè t'enfonsaves més amb les raquetes amb la neu tova...

Vem arribar fins a l'estany de Gruère, tot i que no tenia l'aparença que esperàvem, tal i com pots veure a la foto. D'aigua poca en vem veure, tot estava tapat per una sòlida massa de neu verge.

Molt bona experiència!!

Centre Culturel Régional de Delémont (CCRD)

2009-03-12T09:25:00.001-07:00

Yves és l'encarregat del CCR de Delémont. El coneixem gràcies al professor de francès, en Coco, i col.laborem amb ell en les activitats culturals que duen a terme, que cada vegada en són més... Normalment venem les entrades, posem cadires i/o estem a la barra servint begudes i a canvi podem entrar gratuïtament a l'espectacle. Tot això sense compromís ni obligació; si volem hi anem (d'1 a 5 persones, és indiferent) i després ens organitzem noslatres.A part de l'evidentsort que tenim de poder veure els concerts i altres espectacles, és una oportunitat per conèixer gent de la regió. De fet, em sembla que ja ens coneix tothom!! Perquè 4 noies físicament tant diferents (la Justine tant blanqueta, jo tant gitana i la Sònia tant peculiar), amb un tio guapot i amb rastes, l'Aleksandar (rotllo "harem") en una regió tant petita on la varietat no abulta precisament... doncs és fàcil!

L'avantatge de tot això, a més, és que després el concert mentres recollim tenim l'oportunitat de conèixer els artistes, ja que es queden fent un beure amb nosaltres abans de marxar. I s'aprenen moltes coses, perquè tots venen de móns molt diferents...

La idea és anar afegint els diferents espectacles on anem. Si la memòria no em falla, més o menys serien aquests fins al moment:

- 29/10/2009: Renata Rosa (Sao Paulo - Brasil)

Soul brasileny amb múltiples fusions musicals: afro-brasileny, ritme Afoxé, Samba, Soul, jazz i ritmes africans.

- 17/01/2009: Carrousel (Jura - Suïssa)

Format per un noi i una noia de la regió, amb una música enèrgica i rica en nombrosos
instruments, barrejada amb una poesia quotidiana interpretada per les dos veus. En aquesta web hi podràs escoltar alguna nota: http://www.mx3.ch/artist/carrousel

- 17/01/2009: Saule et les Pleureurs (Bèlgica)

En solitari, es fa dir:"Seule", i lliure la seva àanima i els seus mots lúdics sobre els aires de soul. Amb el seu grup, "Saule et les Pleureurs", sorgeix l'humor, però sense abandonar la tendresa desfassada...

Més informació a: http://www.sauleetlespleureurs.be/

- 06/02/2009: Declan de Barra (Irlanda)

La seva intensa veu, la delicadesa i la passió amb la qual canta i explica històries originals i íntimes, acompanyades a vegades per un violoncel i d'altres per una guitarra vagabunda. Es tracta d'una figura forta dins la nova escena musical irlandesa.

http://www.declandebarra.com/

- 19/02/2009: Omar Khayyam (Iran)

Omar, un senyor iraní, ens explica històries perses on parla del sentit de l'existència i de les forces de l'univers, acompanyat per 3 músics: una cantant i 2 contrabaixos.

- 03/03/2009: Emil Steinberger (Zurich - Suïssa)

Emil és un escriptor que actualment explica els seus llibres sobre l'escena còmica. Juga amb les paraules, barrejant tant francès com alemany. Tot i no entendre-ho tot, em va encantar.
Molt aconsellable!

- 08/03/2009: Yvette Théraulaz

Es tracta d'una comediant i cantant feminista, humorista, tendre i (im)pertinent. Si no domines molt bé el francès, parla molt ràpid i costa d'entendre...

Carnestoltes de Basilea.

2009-03-12T09:11:00.000-07:00

El que els suïssos tenen en un pedestal, la festa d'obertura de carnestoltes a la ciutat de Basilea, on ve gent de tot Europa a veure-la, em va deixar un soso gust de boca... Es el que tothom em proposava com una de les coses a no poder perdre'm aquí, el Morgestraich.

Comença a les 4 de la matinada. Hi ha trens especials des de les 2.30 h que hi arriben. Tot ple, moltíssima gent de peu (mai vist a Suïssa...). Quan arribes a la ciutat, no et cal un mapa. La massa t'hi porta. Els carrers estan plens de gent de totes les edats caminant depressa cap al mateix lloc.

Cadascú pren la seva plaça i a les 4 en punt es tanquen totes les llums de la ciutat i comencen a sonar unes flautes típiques que no sé com es diuen, que es toquen de costat com una flauta travessera. Fan un so molt agut.

Doncs el carnestoltes consta de moltíssimes colles, és immens, cada una amb una mena de carrossa i la seva banda de música, on tots van disfressats amb màscara deixant un orifici pels llavis i poder tocar. Quan comença, totes les colles comencen a tocar la flauta, la mateixa cançó, i a desfilar pels carrers.

Al dia següent, al migdia, hi ha la desfilada de carrosses de dia, que son diferents i més espectaculars.

Esquí de fons per les Franches-Montagnes

2009-03-01T07:29:00.001-08:00

Aquest dissabte ens vem animar amb una companya de feina, la Sabine, a fer una ruta per les Frnaches-Montagnes amb esquís de fons, que és una de les coses que tenia pendents. Vem sortir des de Pré-Petitjean fins al circuit "des Royes" (estany petit), més o menys unes 4 horetes.

El dia ens va acompanyar, va fer un sol i una calor espatarrant... El paisatge preciós, com sempre, i una molt bona companyia!

Llàstima que unes petites molèsties que vaig notar als talons es van convertir en unes llagues infectades de 4 cm cada una! L'endemà, que hi havia de tonar, vaig haver de fer repòs obligat, ja que era impossible posar-me les sabates...

Ruta per la Haute Borne

2009-02-24T03:29:00.000-08:00

Aquest és un escrit que tenia pendent, la visita de l'Eva i el Salvi, ja que van venir a principis d'octubre, juntament amb l'Alex, quan encara no estava posada a fons amb el blog. Ells van estar 2 dies, vem estar per Berna i biel, perö ja n'he parlat d'aquestes ciutats. El que sí m'ha semblat interessant és aquesta ruta, des del poble de Delémont fins a la Haute Borne, baixant pel castell de Domont (tot i que no hi vem acabar d'arribar). Un total d'unes 3 o 4 horetes si no recordo malament. Un paisatge i uns colors espectaculars, molt diferents al que ara trobem (tot blanc...) i, a sobre, vem trobar rovellons!!:

Els dimecres: a escalar!

2009-02-24T03:06:00.001-08:00

He trobat un grupet de 3 nois molts trempats que cada dimecres a les 20 h es troben a la salle de la Blancherie de Delémont, per escalar una miqueta, i m'hi he afegit sense problema i de forma gratuïta.

Formen part d'una agrupació muntanyista de tot el Jura que es diu "ju8", on fan activitats força interessants, com ara esquí de muntanya, escalada en roca, escalada en gel, alpinisme, esquí alpí, surf de neu...

http://www.ju8.org/

Carnestoltes a Delémont

2009-02-23T08:40:00.000-08:00

Aquest cap de setmana i fins dimecres migdia ha estat el carnestoltes a Delémont, festa que secelebra intensament. La setmana que ve, diumenge a partir de les 3 de la nit, és el famós de Basel, on ve gent de tot Europa. El d'aquí és petitet perö no per aixö deixa de ser conegut a dins de la Suïssa romanda, ja que és de les poques ciutats on se celebra i ha vingut gent de Lausanne, Neuchâtel...

Amb les companyes ens vem disfressar de "hippies" (fàcil i barat) dissabte nit. He de dir que l'ambient de festa era xulíssim!! La gent de molt bon rotllo, tothom parlant amb tothom... Per primera vegada he tingut la sensació de no ser a Suïssa en aquest sentit, m'ha recordat a festes que he viscut a casa nostra. A més, la festa no va acabar fins l'endemà!! Cosa poc habitual aquí...

Al migdia hi ha una desfilada de carrosses per tota la vila. La "putada" (i perdoneu la paraula, però és que no en té cap altre...) és que tot el centre està vallat i has de pagar 10 francs per accedir i, si et coles (com nosaltres) venen els segurates i et foten fora, tal qual!! Fins aqui tot normal, lo curiós és que la gent disfressada venen cap a tu a tirar-te confetis per dins la roba!!! Ja pots apretar a córrer que no te'n salves. Una mostra és la foto aquesta.

I dimarts ha estat el plat fort!!! Es el dia més important, coincideix amb la nit de Sitges. Es l'única nit en què els bars estan oberts i no tanquen... i molt bon ambient.

Les meves companyes m'han fallat, sort de l'Aleksandar que m'ha acompanyat fins a les 8 h del mati!!

Espectacle eqüestre a Muriaux

2009-02-23T08:39:00.000-08:00

Era el dia següent al refugi de Sommêtres, amb la qual cosa estàvem ben a la vora de Muriaux, poblet de les Franches-Montagnes on feien un Festival eqüestre: curses de carruatges per la neu (en comptes de rodes, tenien patins!) i exhibicions com ara esquiadors tirats per un cavall o de volteig.

Nit al refugi de Sommêtres

2009-02-23T08:37:00.002-08:00

Després de dinar, el dissabte 14 vem agafar les motxiles i vaig portar a la colla d'excursió, des de Muriaux fins al refugi de Sommêtres, per menjar-hi una fondue i passar-hi la nit. En arribar ens vem trobar amb una parella de Basilea (Simone i Christian), a qui, evidentment, vem tallar-los el rotllo si pretenien passar una vetllada romàntica... Nosaltres vem preparar la fondue per noslatres, que va quedar boníssima, i una més petita per la Meryem, ja que és musulmana i no prèn mica d'alcohol. I després de sopar van aparèixer 3 nois, que van sopar al refugi també. Un d'ells, en Patrice, es va quedar amb nosaltres i vem estar jugant al joc d'"Els Homes Llop" (segons el Raül es diu així

o Lupus in Tabula , tot i que jo tinc els meus dubtes...): 1 o 2 són llop i maten algú i els altres han d'endevinar qui és el llop. Força divertit!!

De mica en mica vem anar caient... fins que, contràriament al que havien anunciat, els raigs de sol ens van acaronar.

Trineu a Oberdorf II

2009-02-23T08:37:00.001-08:00

Al cap de setmana passat ens en vem anar a Oberdorf, a tirar-nos en trineu, ja que havia nevat moltíssim i, personalment, era un tema pendent. Estava preciós... Una acumulació de neu imprescionant!!

Com no hi havia ningú, vem aprofitar per provar totes les postures imaginables sobre un trineu: sentats, drets, estirats, enganxats de 2, enganxats de 3, curses de cap... Podem dir que vem fer una mena de Kamasutra, perö asexual... ;-)

Et mostro un video representatiu.

Jornada d'Snowboard

2009-02-23T03:38:00.000-08:00

Ja feia dies que l'Aleksandar m'apretava per anar a fer surf de neu, així que vaig animar al Raül a venir aprofitant la seva estada i gaudir de la neu.

El més divertit: agafar aquest típic remuntador 2 persones amb taula d'snow sense caure!!

El més fascinant: anar per uns 30-40 cm de neu verge caiguda del dia abans amb taula. Ja sabem que a les nostres terres, a part d'aquest any, no sol nevar en grans quantitats i, sobretot la Molina, disposa d'una bona neu artificial, perö la neu verge "brilla por su ausencia..."

Així que quan neva aprofito per disfrutar-la amb esquís...

Total, que amb taula d'snow no havia encara experimentat aquesta sensació... Amb una paraula: FASCINANT...

El més sonat: al final de la jornada el cansament ens va afectar el cap i vem començar a fer fotos...

Coulants

2009-02-21T10:54:00.000-08:00

Els "coulants" són uns dolços de xocolata, boníssims!! Són unes boles amb xocolata desfeta per dins... un vici!!...

Aquest divendres passat vem tenir l'oportunitat de tastar-los de les mans del Raül. Mmm... Sense paraules... Mira les imatges i jutja per tu mateix/a:

Casa d'Albert Einstein a Berna

2009-02-21T09:36:00.000-08:00

Amb el Raül ens vem escapar una tarda a Berna. Un visita ràpida del casc antic per tal d epoder entrar a la casa d'Einstein, que es troba al carrer Kramgasse núm. 49. Pel que vem llegir, és l'única casa del centre de Berna, d'aquesta època, que es pot visitar per dins.

El fundador de la concepció moderna filosòfica i científica del món, Albert Eintein, va néixer a Alemanya, però va passar gran part de la seva vida a Suïssa. A partir dels 16 anys s'hi va desplaçar per acabar el batxillerat (Aarau) i realitzar els estudis universitaris (Zurich).

A Berna va conseguir el seu primer treball com a funcionari a l'Oficina federal de Patents. Durant el període bernés (1902-1909) va publicar 32 treballs científics, dels quals el més conegut és potser La Teoria de la relativitat restringida o La Teoria de la relativitat general.

Després va treballar com a professor, tant a Berna com a Zurich.

"¡Qué buen tiempo aquel vivido en Berna!"

Albert Einstein

Sopar de benvinguda

2009-02-19T03:08:00.001-08:00

El dimecres passat vem celebrar la benvinguda de la Miryem i, aprofitant l'ocasió, la d'en Raül. Vem fer un soparet, en aquest cas vem deixar apartada la fondue per donar lloc a una "raclette". Mmm... què bona!! Aquest formatge es menja amb patates, pernil, tomàquets, cogombres i tot el el que pugui passar per la teva imaginació. L'únic inconvenient és que hi ha d'haver algú que estigui pendent del formatge, de treure'l del forn i en vagi posant de nou...

I de postres, pa amb llet condensada! Dies abans havíem estat parlant amb la Sönia i l'Aleksandar que no sabien el què era la llet condensada, així que li vaig demanar al Raül aviam si me'n podia pujar un pot. En Raül és un tio mooolt detallista, a part dels 2 pots de llet condensada, em va portar una gran i bona llangonissa (no penseu malament, eh!!) i embotits varis, com pernil de pata negra!!! Merci!!! No saps la il.lusió que em va fer... aquí l'embutit no és gaire bo i és caríssim!!!

Zurich i Luzern

2009-02-19T02:43:00.000-08:00

L'endemà, cap a Zurich! Continuava nevant i vem haver de descartar totes les activitats a la muntanya, així que una de les opcions factibles era anar a visitar la "gran" i coneguda ciutat de Zurich.

Era diumenge i es notava la ressaca del dia anterior i el maltemps: tot tancat i poca gent al carrer. Però això no ens va desanimar, ja que li donava un to melancòlic i misteriós que suposo que poques vegades es pot viure en aquesta ciutat.

A les ciutats suïsses sempre tens la sensació d'estar en un poble, ja que tot es concentra en un relatiu petit centre que amb 2 o 3 hores tens vist. Després, si et perds pels altres barris i els seus carrerons, descobreixes tresors, perö has de tenir temps i ganes de caminar. Com que no va ser el nostre cas, ens en vem anar cap a Luzern! Això sí, després de fotre'ns un bon àpat alemany (evidentment, vem descartar entrar a la taverna catalana!)

Deixo aquesta ciutat per anar-hi un altre dia i descobrir la seva "vidilla"... Luzern és preciosa... Val la pena deixar-se caure...

Visita a una casa de pagès suïssa

2009-02-18T06:47:00.000-08:00

La Loida i la Nuri van venir el cap de setmana del 7 de febrer, i vem aprofitar el fet que feia molt mal temps i que tant a elles com a mi ens encanten els animalons per canviar els plans i visitar una casa de pagès típica suïssa, és a dir, típica en el sentit que solen oferir servei d'hosteleria (ja sigui restaurant per menjar o allotjament) i, en molts casos, un centre hípic més o menys gran.

O sigui, que si un dia et trobes perdut/da per una solitària muntanya suïssa, i mort de gana, quan vegis el que et pugui semblar una casa de pagès, respira perquè de ben segur hi podràs menjar alguna cosa calenta i passar-hi la nit (potser al paller, perö ben cömode i calentó/na...).
Total, que com la Nuri és una gran amazona, ben aprofitar l'ocasió...

Quina troupe...

L'entrada sempre és lliure, pots estar amb els animals sense problema sempre i quan siguis respectuós.Mira que ens hi vem trobar: uns cadells simpatiquíssims, amb unes ganes de jugar imprescionants, cavalls estranyament peluts i pollinets acabats de néixer, entre d'altres.

I després cap a Saignelegier, que feien una ruta amb cavall sota la lluna plena i una posterior festa regional coneguda a nivell estatal, ja que van venir persones de tota Suïssa.

Malauradament no vem tenir l'oportunitat de fer-la per nivell d'equitació de les meves companyes, la qual cosa vem aprofitar per... anar a menjar una fondue!! I esperar que tornessin els jenets.

Quan ens vem donar compte, havia caigut 2 pams de neu i la cosa no pintava gaire bé... així que vem haver de canviar la festa equina per la festa nocturna delemontana. Aixö sí, abans, un llaaaarg viatge fins arribar, ja que vem haver de posar les cadenes als cotxes i anar a 40 Km/h...

Nova companya eurodissea

2009-02-06T06:10:00.000-08:00

Aquest 1 de febrer ha començat una altra noia, francesa d'origen marroquí. Es diu Miryem, i és divertida i encantadora! Qué bé!! Jo sóc de les que pensa que "com més serem, més riurem!", així que BENVINGUDA, MIRYEM!!

La seva beca és per 7 mesos, perö desgraciadament sense curs d'iniciació cultural ni res... I treballa a la Cooperation du Jura, per preparar els stages de les properes persones que vinguin... (Jo ja tinc subtitut per cara maig... oh...)

El que NO és una fondue...

2009-02-06T06:06:00.000-08:00

Per no faltar la tradició, vem voler mostrar al Jose les nostres habilitats per preparar una bona fondue. Perö malauradament aquesta vegada no va quedar com esperàvem... De gust sí (estava boníssima), perö no de textura, ja que ens va faltar la maizena...

Aquí va una mostra del que NO és una fondue...

2n dia d' esquí alpí a Bugnenets

2009-02-06T05:54:00.000-08:00

Si has anat seguint el blog, et donaràs compte que ja vaig parlar un dia d'aquesta estació d'esquí, i dels seus curiosos remuntadors... Si t'interessa informació al respecte, pots trobar-la més avall.

En aquest cas vull escriure perquè va ser molt divertit, ja que era el primer dia que l'Aleksandar es movia per sobre neu, concretament la primera vegada que es posava una taula d'snow als peus.

Val a dir que és una persona molt segura de si. I ho demostra el fet que, només després d'aconseguir fer 3 metres pel pla sense caure, ja va voler agafar el "tele-rastre"...

El tio em va sorprendre perquè va aguantar força, perö finalment va caure just al moment que em va demanar que li fes una foto! I el més bo de tot va ser que no es deixava anar de la perxa!! El tio aferrat com si li anés la vida!! Va estar ben bé uns 10 metres lliscant! Quin fart de riure...

Aquí va la foto...

Curses de trineus de gossos a Saignelegier

2009-02-04T08:53:00.000-08:00

Mentres Catalunya estava enmig d'un temporal, la "société de développement et d'embellissement de Saignelégier" va organitzar curses de trineus de gossos.

Així que vem aprofitar la visita d'en Jose per anar a les Franches-Montagnes.Malgrat el fred, va ser una bona experiència veure tota la moguda, ja que la sort d'aquesta regió és que com no està massificada hi ha lloc per tothom i l'accés és per a tothom. Amb aixö vull dir que ho vem poder viure de molt aprop tot: estàvem a primera fila de la sortida i de tot el circuit, vem poder veure els corredors i els seus habitatges, i tota la preparació prèvia...
A més hi havia jocs, paradetes i altres espectacles per la gent. Fins i tot la mostra d'una guapíssima gossa Husky amb els seus cadells... preciosos... i molt finets!!

Per entrar en calor, una bona botifarra per dinar amb vi calent, que s'estila molt per aquí, Bèlgica i Alemnya, entre d'altres països, i entra de bé...

La història diu que les primeres traces en trineu es van originar per les tribus del Nord del llac Baïkal a Sibèria, fa 4 mil.lenis ja.

http://www.sde-saignelegier.ch/courses_chiens_traineaux/courses_2008/courses_2008.htm

Canvi d'habitació i despatx

2009-02-04T08:46:00.000-08:00

Aquest mes de gener hi han hagut uns quants canvis a la meva vida... Els que fan referència a la beca són un canvi de despatx i d'habitació.

El despatx: ara estic al pis de dalt, amb 7 persones més, principalment geometres i informàtics en SIG. L'ambient és més animat i, a més, tenim ràdio!! I s'agraeix... I les vistes són més maques.

Quan pugui, penjaré fotos.

L'habitació: m'he canviat a l'habitació de la Clare, ja que ella ha deixat definitivament l'stage: més gran i amb més llum i ventilació, però sense el llit de matrimoni... ohh... Ara en tinc 2 d'individuals...

Esquí alpí a Grindelwald

2009-02-04T08:43:00.000-08:00

Per fi hem anat a esquiar als Alps!!

La Justine no va poder venir perquè treballava, així que vem anar els stacolomins i jo. El temps no ens va acompanyar massa, ni l'horari ni el meteorolôgic. El primer perquè entre l'anada amb cotxe, el trobar aparcament, el no saber on vas i el llogar el material se'ns van fer les mil. A la propera ens haurem d'aixecar més d'hora!!I el segon, perquè va estar nevant, amb la qual cosa hi havia una capa de gel sobre la pista camuflada per 3 cm de neu.Total, que entre una cosa i l'altra no vem aprofitar massa el caríssim forfait, ja que tota una zona, de fet la més gran, no la vem poder visitar.

Ara, les vistes eren imprescionants!! L'Eiger davant, entre d'altres espectaculars muntanyes... preciós...
A la tornada cap a casa nevava... anteriorment havia estat fent molt fred... la carreterra estava gelada... El cotxe va relliscar. El portava jo. Vem donar casi una volta sencera a la carretera. Per sort no venia ningú i no ens vem donar contra res. Pero tinc gravat el silenci que es va anar fent a mida que els ocupants del cotxe ens vem anar donant compte del què estava passant...

Després d'un llarg i lent viatge vem arribar a caseta. Per sort, només va quedar en un ensurt...

Aniversari 15 de Gener

2009-02-04T08:41:00.000-08:00

El divendres vem celebrar que el dia abans havia estat el meu aniversari... sí, ens fem grans... massa...

Van venir stacolomencs (Rovira, Dani, Alex i Arnau) i els compis d'Eurodissea (Justine, Sonia i Aleksandar) i vem preparar una bona fondue de formatge (sí, sí, m'estic les botes amb les fondues... arribaré a Catalunya amb 10 Kg de més!!! I ara que ja les sé preparar... encara més!!)

Total, un bon sopar, una bona música, un bon ambient... i, sobretot, una bona companyia!

GRACIES A TOTS PER SER-HI!!

I a tots els que em veu felicitar, als que no ho veu fer perõ veu pensar-hi, i als altres, als que no ho sabíeu... tot i ser lluny de casa, em va arribar el vostre calor...

Curiositats suïsses

2009-02-03T03:30:00.000-08:00

Aquest apartat el faig amb la idea d'anar-hi adjuntant totes les coses que vaig trobant curioses i diferents de casa nostra. Evidentment, tot des d'una visió totalment subjectiva.

Pot ser que algunes de les coses no siguin extensibles a tota la Suïssa.

- escalfador de plats: tenen com una mena de tela amb uns forats per ficar-hi els els plats i escalfar-los abans de posar-hi el menjar a sobre, no fos cas que es refredés...

- coordenades geogràfiques UTM: en comptes de tenir 7 xifres per la Y en tenen 6 i,a més, les escriuen en ordre invers (a diferència de tot Europa, com no...): primer fan referència a la Y i després a la X.

Exemple: estació de St-Ursanne

- xancletes: a la feina tothom porta xancletes d'estar per casa. Venen amb les sabates de carrer i quan arriben se les canvien.

- teclats: com a tots els països, els teclats són diferents. Primer per l'ordre de les lletres (en aquest cas estan canviades de lloc la Y per la Z) i en segon perquè les vocals que poden portar accent les trobem al teclat amb l'accent incorporat ja...

- horari: la puntualitat dels collons!! Treballo 8.36 h per dia... Bé, aquest any han reduït l'horari. Estava supercontenta, per fi reduirien l'excessiu horari setmanal de 43 h!! Perö desgraciadament l'han reduït només a 41!! Quina gran reducció, no creus?!!! Ara treballo 8.12 h. Sobretot els 2 min no els oblidem... I per què no 10 o 15 min?? No, no, 12... Sort que de moment els segons no els tenen en compte...

- menjador: aquí es basen en un sistema de confiança. Hi ha un munt de xocolatines i begudes a l'abast de tothom i una guardiola pq hi posis els diners... M'agradaria saber si realment són tant diferents a nosaltres (al nostre país ho veig una mica inviable...) o és el que volen creure d'ells...

- camp de futbol: són inferiors a una hectàrea

- aspiració: hi ha moltes persones que fan una aspiració quan acaben alguna frase, com per afagar aire, perô ho fan d'una manera molt escandalosa. La primera vegada que ho vaig sentir a un company de feina pensava que era un tic d'ell, perö després he anat veient que ho fa força gent.

- lleis: és un tema molt complicat, perö jo vull fer referència al fet que cada cantö (que vindria a ser com una comarca) té les seves pröpies lleis pel que fa a temes com el deixar fumar o no als bars, la llengua oficial, la religió, els horaris dels comerços, els dies de festa, la gestió...

- autopistes: contràriament a la majoria de països, les autopistes estan senyalitzades de color verd i les altres vies de color blau.

- bicicletes: estan matriculades!! Cada una porta una enganxina amb el seu número.

- matrícules de cotxes: corresponen a la persona, no al cotxe. Es a dir, si una persona té 2 cotxes, canvia la matrícula d'un vehicle a l'altre en funció del que utilitzi...

Si has estat per Suïssa i n'has observada alguna altra, serà més que benvinguda si ens l'expliques...

Descens de trineu a Oberdorf

2009-01-26T12:14:00.000-08:00

A Oberdorf (al costat de Solothurn) hi ha la possibilitat de pujar amb un telecadira molt antic i curiós ( és l'unic a tot Suïssa que va de costat; de fet, jo no n'he vist mai cap com aquest) fins a dalt la muntanya weissenstein, a 1279 m d'alçada, i baixar per un camí en trineu que pots llogar per 6 francs.
Me n'havien parlat molt i feia dies que esperava trobar una bona ocasió per anar-hi. Quina millor que aquesta, amb els companys de Sta Coloma?...

La veritat és que pot ser força divertit, sempre i quan no penseu que pagar 14 francs (uns 8.5 euros) per pujar una vegada a la vida a aquest telecadira, amb vistes als Alps, sigui massa car i us pugui arruïnar el dia...

La primera foto és feta des del telecadira. Si t'hi fixes, al fons de tot es veuen els Alps, a sobre un mar de núvols, però malauradament no es veu tant impressionant com a la realitat.

Més info a: http://www.seilbahn-nostalgie.ch/weissenstein.html

Vorbourg

2009-01-26T12:02:00.000-08:00

El passat divendres hi havia mig Sta Coloma de Cervelló aquí reunida... van venir els santacolomins Jordi, Arnau, Àlex i Dani a provar les terres suïsses...

Per obrir boca, i per aprofitar una horeta que teníem abans d'anar a preparar un a suculent fondue, vem anar al castell de Vorbourg. De fet, té l'aparença d'un castell, però en realitat és una capella, escolpida a dalt de tot d'una roca.

Berna i Biel

2009-01-21T12:59:00.000-08:00

Els reis m'han portat moooltes visites per aquest 2009!!! Què bé!!

El primer cap de setmana van venir el Biel i la Vanesa! Malauradament només un dia i mig, així que ens vem haver d'exprimir el cevell per escollir què fèiem... Perquè d'opcions n'hi ha moltes en un país de neu, de formatge, de ciutats i paisatges preciosos...

Finalment, vem apostar per una visita ràpida per Sta-Ursanne i una bona fondue de formatge en una casa perduda per la muntanya.

I l'endemà cap a Berna i... BIEL!!! Sí, sí, Biel, igual que el "nostre" Biel. Era una visita obligada...

Berna estava preciosa, amb els seus carrers plens de neu... l'únic problema va ser el fred. Estàvem a -11 graus!!! Jo no rcordo haver patit tant per fred des de que era petita i anava a esquiar amb unes merdes d'anoracs, i em passava tot el telecadira del Cap de Comella (La Molina) tremolant...

Com que una imatge val més que mil paraules i vegis que no sóc una exagerada , fixa't en les cares (si es veu alguna cosa...) i en un petit detall: les ulleres entelades de la Justine!! I la font!!

I després cap a Biel!! A fer una mica el tonto per matar el fred...

Al llac...

I pel centre...

Per Nadal, cada ovella al seu corral!

2009-01-21T12:53:00.001-08:00

Esquí de muntanya fins al Mont Raimeux

2008-12-18T11:19:00.000-08:00

El diumenge 14 de desembre ens vem animar amb l'Àlex a provar una ruta que ens havia explicat el meu amic de la botiga de lloguer d'esquís, l'André. Es tractava de sortir des del poble de Roches i pujar fins al mont Raimeux. Sense dubte, una bona ruta!!

La pujada va ser dureta al final... No s'acabava mai... En total potser vem estar unes 3-4 hores!! Perõ va valdre molt la pena... Ens esperava un refugi on una amable noia ens va servir un cafè (pagant, evidentment!) i quan ens vem haver recuperat, cap avall!

Vem baixar sols, esquiant sobre la neu verge i l'aposta de sol davant els nostres ulls...

Sobren paraules...

El cim i el posterior descens...

Esquí alpí a Bugnenets-Savagnières

2008-12-08T10:58:00.001-08:00

Es tracta de l'estació d'esquí alpí més gran de les Franches Montagnes, tot i que, evidentment, no es pot comparar amb les dels Alps... Però està força bé, sobretot per iniciar a persones, ja que abaix és bastant pla, però per dalt trobes pistes de tots els nivells (les pistes negres no són massa difícils, però).
L'avantatge més important: el preu!! El forfait em va costar NOMÉS 22 francs, que venen a ser casi 15 euros!!

Motius:
- igual que a França, els preus dels forfaits són, en principi, ja més barats
- pels mandrosos o pels "fiesteros", a partir de les 11.30 h, 12.30 h i 13.30 h se'ns redueix el preu
- descompte per estudiants: uns 5 euros

La veritat és que ens ho vem passar pipa: el dia ens va acompanyar, havia nevat l'endemà (neu verge per un tubo!!!) i feia un sol espatarrant. Fins que la Sònia, per variar, va fer de les seves: va perdre els esquís!!!
Els esquís els vaig llogar a una botiga de Delémont on el tio em coneix (parla castellà perquè va viure 2 anys a Mèxic) i em va fer molt bon preu (20 francs per esquís i botes!! ~ 13 euros). Així que per collons havíem de trobar-los!! Ens vem haver d'esperar que tanquessin les instal.lacions, demanant a la botiga de lloguer d'esquís, als pisters, als remuntadors, al bar, a objectes perduts...
Finalment, i caigut del cel, va aparèixer un pister amb els esquís de la Sònia! Es veu que els havia trobat abandonats a una pista...

Una curiositat d'aquí són els remontadors. A la imatge de la dreta pots observar-ho. Són com "tele-arrastres", però de 2, i es posen darrera el cul. Ja els he vist en algun altre lloc que ara no recordo... (Vaquèira?) És una bona manera de conèixer gent, perquè per molt que ho intentis, és impossible evitar el contacte físic amb l'altre persona. Bé, si ho aconsegueixes, caus... I és clar, estar colze a colze amb una altra persona i no dir res és com violent, no?

Esquí de muntanya per les Franches Montagnes

2008-12-08T10:36:00.000-08:00

Les Franches Montagnes és un dels 3 districts del cantó del Jura, amb capital a Saignelegier. Per tant, parlem d'una zona francòfona. Aquest es caracteritza, a diferència dels altres dos (Delémont i Porrentruy) per una altitud més elevada (entre els 900 i 1000 m) i un paisatge d'acord: prats coberts d'arbres i de pinedes, amb la presència d'estancs artificials.En aquesta àrea s'hi ha originat el cavall Franches-Montagnes, un dels darrers models de tir lleuger de l'Europa Occidental. Es tracta d'una raça polivalent, manejable, dòcil i sòlid. La capa sol ser castanya o alatzana, amb una taca blanca a la cara i, sovint, també les potes.

Donat aquest paisatge, no és estrany que aquesta àrea sigui idònia pels amants de la natura. I què millor per visitar-la que fer-ho a través de l'esquí de fons o l'esquí de muntanya... Està tot molt ben adaptat per fer-ho, tant per l'esquí, com per raquetes.
El dissabte em vaig voler estrenar en el tema, però malauradament el temps no em va acomapanyar. Ni el temps meteorològic (va estar nevant fort tot el dia) ni el temps horari (vem arribar passades les 3 de la tarda, amb la qual cosa, entre que el cel estava tapat i tinguent en compte que Suïssa es troba més a l'est, era casi fosc a l'hora que vaig acabar d'equipar-me).
Però bé, vaig poder fer algun quilòmetre, fins que la boira espesa impedia avançar amb seguretat, així que vaig haver de fer mitja-volta.

Ara, l'experiència de sentir-te tot sol perdut a la muntanya, amb les parpelles plenes de neu, sense soroll... val la pena repetir-la!

De visita per Lausanne i Vevey

2008-12-04T11:10:00.000-08:00

Aquest cap de setmana passat hem estat a la capital vaudoise de Lausanne, considerada per molts suïssos una de les ciutats més emblemàtiques. No sé si és perquè anàvem ja amb aquesta idea, però, sentint-ho molt, repliquem aquesta consideració generalitzada. No és que no sigui maca, però no tant com la pinten...

Però bé, la "geografia de la percepció" defensa precisament això, que cadascú crea una imatge mental d'una ciutat en funció de molts factors perceptius, derivats del temps que faci, l'època en què viatges, la llum, si arribes de nit o de nit, l'estat d'ànim, la primera impressió... No m'explaiaré més, perquè de fet els paradigmes geogràfics no els vaig acabar d'entendre mai...

Amb això vull dir que no vull ofendre a ningú dient que no és tant bonica com em pensava...

A més, el que havia de ser el mercat més gran de tot el país, era veritablement poques paradetes de pebrots i altres verdures repertides per 4 carrers del centre...

Com ja deus saber, l'allotjament aquí és molt car, però nosaltres vem fer una pirula... Com la setmana passada va venir un noi nou de Sèrbia, l'Aleksandar, vem dormir 4 en una habitació de 3... Amb la qual cosa la nit ens va sortir per uns 20 euros per persona, cosa bastant improvable en aquest país...

L'endemà Vevey ens va sorprendre moltíssim!! Els Alps nevats darrera el llac Léman...

Preciós... i per rematar un bon i caríssim cafè davant aquestes vistes...

I, per acabar el dia amb bon sabor de boca, visita gratuita (gràcies als nostres encants... ;-) al castell de Chillon, situat al costat del llac.

Ruta per les Sommêtres (Franches Montagnes)

2008-12-04T09:54:00.000-08:00

El poder de la fondue a les terres suïsses és més fort del que em pensava... S'ha manifestat en vàries ocasions, però potser la que més em va xocar va ser quan una companya de feina em va convidar a menjar-ne una a la muntanya... Quan em va demanar si m'apuntava a anar-hi amb uns seus colegues, tinguent en compte que era un divendres de novembre per la nit, vaig imaginar-me que seria a algun restaurant-casa de pagès (cosa que s'estila molt). Però quina sorpresa la meva quan vaig adonar-me, després de caminar mitja hora per un caminot de cabres il.luminat per la lluna plena, amb un fred que pelava, que el que jo em pensava que seria un "restaurant" eren realment 3 parets i un sostre. Vaja, que era una mena de refugi abandonat.

Això sí, amb els seus aparells per preparar una bona fondue (poden costar perfectament uns 60 euros els més barats). O sigui, que perquè et facis una idea, vem estar a l'aire lliure una nit de novembre perduts per les muntanyes suïsses menjant una fondue!!!

L'altre dia va tornar a quedar demostrat. Pensaràs: què collons té a veure tot això amb la ruta a les Sommêtres?

Nem per parts. Veient que es presentava un cap de setmana, el del 22 i 23, amb previsions de neu, i després d'una improvitzada visita de l'Àlex, vem decidir-nos a anar-la a buscar (la neu).

Això era a les Franches Montagnes. M'havien parlat d'un refugi, el de Sommêtres, nom donat per les roques a on està situat, a una alçada d'uns 1079 m.

Després d'uns imprevistos per culpa de la meva mala memòria que ens van deixar tirats una hora a una estació perduda d'un poblet també perdut, vem aterrar a Murieux amb el tren per iniciar la ruta a una hora no massa prudent, ja que era tard i estava nevant fort.

Tot i això, vem tirar endavant...

Vem arribar al refugi de nit, evidentment, però per sort vem arribar sans i estalvis... Ara que, les sopreses no havien acabat!

A sobre la taula hi havia una nota que el refugi estava reservat just per aquella nit, per 10 persones... I hi havien 7 llits... No cal ser un crac en mates per adonar-se que: teníem un problema!

I ara diràs: què té a veure tot això amb la fondue? Doncs que vem intuir que venien un grup de persones adultes a menjar una fondue, ja que ja havia vist jo amb els meus propis ulls que és tradició anar a la muntanya a menjar-ne una i, a més, sorprenentment una altra vegada, estava ple d'utensilis per fer-ne...

Però la sopresa va ser quan , al cap de mitja horeta, van anar apareixent nois (concretament, adolescents) a celebrar l'aniversari d'un d'ells: feia 17 anys!!!

No va ser exactament formatge el seu menú: cervesa, xampany, més cervesa, i més cervesa, acompanyada de cacahuets, patates de bossa, porqueries vàries i porros...

Ah sí, cap a les 12 van fer una fondue, com no!, però de xocolata!! Llàstima que la majoria no la van poder provar...

La veritat és que poques hores vem poder dormir... Però ens ho vam passar bé! Una experiència diferent, això de passar una nit perduts a la muntanya amb uns adolescents suïssos...

L'endemà, en llevar-nos i veure el paisatge, vaig comprendre que havia valgut molt la pena...

Ens oferia la vall de Doubs impressionant:

Ara, he de dir que aquí, igual que molts altres països menys al nostre, els refugis estan molt però que molt bé!! Aquest disposa d'uns 10 matalassos, possibilitat de cuinar, amb un munt d'utensilis i està obert cada dia.

La segona foto és la mostra del què va ser el dia abans... Pas de comentaris, ja us ho podeu imaginar... ;-)

Per fi!! Escalada a Courtelary!!

2008-11-26T11:30:00.001-08:00

Després de varis intents fallits, el cap de setmana del 15 ens vem estrenar en l'escalada suïssa!!! Bé, pas en roca natural, però en un rocòdrom força divertit... més que res per l'ambient...

Anem per parts...

Uns dies abans havia llegit al diari que hi havia una jornada de portes obertes al rocòdrom d'un poblet una mica allunyat de Delémont, Courtelary. I ens vem animar a anar a visitar aquest poble i el su rocòdrom... Vem menjar a uns simpàtics jardins per agafar energia per després...

Courtelary ens va sorprendre per 2 motius: perquè pel carrer et trobes impensables, com ara uns nens passejant unes cabres, o tot tipus de transports ecològics. A la foto de l'esquerra en tens una petita mostra: un a cavall, l'altre en bici i l'altre a peu... A aquests, la pujada del preu del carburant els és ben igual...

I finalment, a l'esperat rocòdrom!! Per fi!!

Però quina sorpresa quan en entrar ens vem trobar tot de nens pujant com bojos... Oh... Sincerament, la primera reacció per part nostra va ser fer mitja volta. Però les ganes de grimpar eren cada vegada més importants. Així que vem demanar a uns dels nois de l'organització si entràvem dins el cupu i "que cap problema tu! que cap amunt!!"

Al final molt bé, la veritat, perquè vem un grupet xulo de gent de la nostra edat que es van anar afegint... i va ser una tarda molt maca...

Almenys un primer contacte!

La Sònia, al mig, i jo.

Aquí pots visualitzar, en teoria, el que em van dir que era un 6b...

http://www.youtube.com/watch?v=J5WjquDyBq0

Excursió a Creux du Van

2008-11-26T10:52:00.000-08:00

Una de les excursions que vem fer amb el curs d'"iniciacio cultural" que val la pena anomenar és la visita a la reserva natural de Creux du Van (Jura). Es tracta d'una paret rocosa en forma de ferradura (conegut tècnicament com a "circ"), d'uns 1400 metres de llargada per 150 d'alçada.

La ruta per arribar-hi és de dificultat mitjana, de 4 hores i 45 min des del poblet de Noiraigue.

És una passada! comprova-ho tu mateix/a...

Val a dir que nosaltres vem arribar-hi en cotxe...

Algú s'anima a acompanyar-m'hi?

La feina

2008-11-26T10:30:00.000-08:00

Aquest és l'edifici on em pots trobar, pel meu gust, massa hores al dia (8 hores i 36 minuts). Atencio amb els 36 minuts!! No sabíeu que els suissos eren els reis de la puntualitat...? En principi es treballen 8 h i mitja al dia (que déu ni do!) i els 6 minuts son per recuperar els dies de festa suplemetaris de Nadal... Ja son raros, ja...Total, també afegeixo una foto del meu despatxet (semblo important i tot, no?) que comparteixo amb una simpàtica companya de Neuchâtel.

Ja fa una mica més d'un mes que curro per aquestes terres... Ja puc donar una primera impressio...

Et situo: tinc un contracte de 6 mesos al Service de l'Aménagement du Territoire (SAT), dins l'administracio pública del Cantó de Jura. Ve a ser com a "Ordenació del territori" a nivell comarcal.

El projecte tracta sobre l'estudi d'àrees lliures en zones centre, d'habitatge i mixtes, de tal manera que cada poble pugui actualizar online les dades cadastrals i, alhora, tothom pugui accedir a la visualitzacio d'aquestes (ara mateix el tema cadastre a aquesta regió deixa molt que desitjar... Hi ha molts errors de topologia (les capes no quadren), hi ha duplicitats de dades (ex. una parcel.la està dotada per 2 números diferents), irregularitats (parcel.les amb la meitat edificable i l'altra meitat no, sense definir subparcel.les), manca d'estandardització de dades (a vegades es defineixen subparcel.les i a vegades no), manca de coordinació a l'hora d'actualitzar les dades, manca d'informació de no sé què perquè les dades estaven en paper a sota un edifici que es va inundar i es va perdre tota la documentació...

Resumint, un caos...)

Per dur-ho a terme, hi treballa un equip d'unes 4 persones principalment (en coordinació amb altres entitats): un urbanista-arquitecte (Alain, el meu tutor i coordinador del projecte: un tio d'uns trenta i pocs anys -ara, que aquí la gent enganya... es conserven realment molt bé...-), dos informàtics (pel tema de bases de dades i programació) i un tècnic en GIS (actualització de dades i elaboració de capes i mapes, principalment). De fet, tot plegat és més complicat que tot això, pero encara no domino massa... i a més, massa avorrit...

De moment tampoc he fet massa cosa, proporcionalment a les hores que m'hi passo al despatx: he treballat amb bases de dades, he fet algun mapito, alguna capa, un mini aplicatiu, anàlisi de dades, cerca d'errors, elaboració de taules i gràfics, preparació de dossiers per reunions, copy-paste... i navegació per internet les hores que tinc mortes... ;-)

Casa meva

2008-11-16T08:48:00.001-08:00

La Cooperation du Jura ens ha ofert gratuïtament un dúplex moolt gran i nou. I menys mal, perquè realment aquí els preus d'allotjament són especialment alts.

Consta de 3 habitacions (una per la noia parisenca, la Sònia, una per la noia irlandesa, la Clare i una per mi), de 2 lavabos i un menjador - sala d'estar - cuina immensos... Amb wi-fi, televisió i els electrodomèstics típics.

Com que 1 imatge val més que 1000 paraules, allà van:

i la meva habitació: amb un llit de matrimoni (mmm...) i unes bones vistes! Tot i que és l'habitació més petita...

Oh ! Benvinguts !
Passeu, passeu,de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Sisa

Ruta BTT 702

2008-11-16T07:40:00.000-08:00

Et presento la meva companya de ruta! És una Scott de passeig de la Lulú (dona del meu professor de fancès, en Coco). Amb ella he fet ja bastants quilòmetres; tot i les seves limitacions materials, ha passat per indrets que ella mateixa mai s'hagués imaginat... (ni jo!)

Però em sembla que ara li toca descansar una mica... No pas perquè jo vulgui, però el fred comença a ser, des de fa 2 o 3 dies, considerable per glaçar (literalment) qualsevol part del cos exposada a l'aire a una velocitat superior a 10 km/hora.

Potser és per aquesta melacolia que m'acompanya en saber que els nostres camins se separen (de moment) que m'han fet decidir a escriure.

La ruta que et mostraré correspon al número 702. Al jura totes les rutes estan molt ben senyalitzades i etiquetades, i pintades d'un color segons el grau de dificultat. En aquest cas és vermella, això significa una ruta de dificultat mitjana, de 28,5 Km i amb un desnivell d'una mica més de 200 m. Com pots veure a la imatge, el grau de dificultat el dóna bàsicament el fet que remunta i descendeix constantment en poc espai.

Els poblets pels quals passa són: Delémont - Corroux - Courcelon - Vicques - Courchapoix, passant pels boscos de Moton i Rosé. (Suposo que et quedes igual amb els noms, però quan sàpiga incorporar el googlemaps serà més entenedor...)

Una ruta amb bicicleta per aquesta regió, a part dels magnífics paisatges, és plena de sorpreses: et pots trobar animals de tots tipus (des d'esquirols creuant el bosc, a àligues i demés rapinyaires i aus que desconec, a animals domèstics com vaques (com no!) i cavalls...) i arbres retallats de totes formes (bancs per seure-hi, bolets decoratius, taules...). Es veu que això ho crea algú que ho fa per "amor al arte".

Et convido a aquesta ruta virtualment:

Marche La Populaire

2008-11-02T11:18:00.000-08:00

Després d'un dia intens per la ciutat de Bâl/Basel/Basilea quan vaig arribar a casa vaig decidir anar a descobrir l'endemà (és a dir, avui) què era això del "Nordic walking". N'havia sentit a parlar molt, però com han vingut uns amics de Bèlgica a visitar la Justine, havíem descartat, d'entrada, l'opció d'anar-hi, perquè, diguem, no són massa esportistes i, a més, la idea de sortir de festa per aquesta ciutat també valia la pena...
Però què collons!! Sóc jove i encara em quedaven unes poques hores per dormir, suficients per poder estar condicions d'anar a treure el cap. A més, començava a una hora relativament bona: a es 10 del matí. Una hora més típica espanyola que no pas suïssa...

Per si ets ignorant com jo, dir-te que el Nordic Walking és caminar per la muntanya amb bastons, vaja, que és caminar, no té secret...
Com que no disposàvem de material, ens hem decidit a fer la "marche". A més, quan he arribat i he vist el número de dorsal que em tocava , m'he dit: "aquest és per mi!". Era el 2-69... jeje

Es tractava un circuit de 6,5 Km. No és pas gaire, però hi havia un desnivell de 500 metres, així que encara ha estat prou divertit..

He quedat 3a de les noies!!! I això que fins a la meitat no m'he donat compte que era una cursa i anava tranquilament...

La llàstima és que pels que hem fet simplement marxa no ens han donat premi... Ohh...

Les classificacions ja estan penjades a la web (web la populaire)!Suposo quehi penjaran fotos també... Poden ser divertides...

Ha nevat!!!

2008-11-02T10:38:00.000-08:00

Segur que no et descobreixo la sopa d'all si et dic que una de les coses que ja m'imaginava abans d'arribar aquí és que em trobo a un indret fred on és normal que hi nevi. I esperava la neu en candaletes... El que no m'esperava és que fos tant aviat!! Al mes d'octubre... Finals d'octubre, però octubre!!! Ara, que un company de feina em va comentar que quan neva aviat, després no neva massa... La qual cosa em va desmotivar una mica...
El dimecres per la nit tornàvem a casa després d'un concert d'un trio brasileny, Regina Ribeiro (soul afro-brasileño), i quina sorpresa quan en vem sortir!!! Estava nevant!!! Quina il.lusió!!!!

L'endemà al matí vaig poder fer unes fotos des de la meva habitació:

Via Ferrata Moléson

2008-10-26T07:58:00.000-07:00

El passat dissabte 18 d'octubre ens vem animar amb la Justine (la noia belga) a provar una de les més ben considerades via ferrata de Suïssa (deixant de banda la dels Alps) amb el Centre Alpinista de Delémont, format per gent del mateix poble i de Fribourg, principalment, que ens van acollir amb els braços oberts.

Aquesta ferrata es troba entre el llac Leman (Lausanne) i el petit i emblemàtic poblet de Gruyères (sí, el del formatge! Però, erròniament, la majoria dels que no som suïssos atribuim aquest nom al formatge de forats... El de forats, pels que no ho sabíem abans, és l'"emmental").

Podria explicar les moltíssimes varietats de formatges deliciosos que estic descobrint, però ho deixaré per un altre dia... Que el tema és llarg...

Avui vull apropar-te a aquesta via...
Es tracta d'una ferrata llarga, amb una aproximació d'uns 15 min, una ascenció d'unes 2 hores i mitja amb 2 trams (un de dificultat baixa/mitjana -esquerra- i l'altre de dificultat mitjana amb algun trosset de dificultat elevada -dreta-, però el grau de dificultat ve donat perquè tira una mica de braços i que es troba a la part final, la qual cosa, pels patirdors d'alçada, els pot incomodar una mica...
I quan ja sembla acabar perquè acaba el ferro i s'arriba a una creu, encara falta caminar una bona estona fins al punt més alt, on trobem un restaurant, un funicular (per on van pujar els acomapanyants d'alguns aventurers) i el camí per baixar fins al pàrquing.

Nosaltres vem fer parada al restaurant, per menjar una merescuda fondue de formatge... Mmm... Qué bona!!

Llàstima que encara faltava el camí de baixada (unes 2 hores) que vem haver de fer amb l'estómac ple...

Notes d'EQUINOXE

2008-10-06T13:23:00.001-07:00

Del 26 al 28 de setembre va tenir lloc el Festival de Música "Notes d'Equinoxe", al vell cor de la vila de Delémont (cada any canvia l'emplaçament)

Aquest projecte va nèixer a l'any 2001 a la regió de Jura amb l'objectiu de poder veure i sentir tradicions musicals vivents d'altres països.

El concert estrella i d'obertura del festival va tenir lloc el divendres per la nit:

- POUM TCHAK: el swing i l'energia, la virtuositat i l'humor, el plaer i la complicitat... Els ingredients principals són el swing manouche i la música tzigane. Grup compost per 6 magnífics músics: violoncel, guitarres, contrabaix, bandoneó, percussions, cant i algun que altre instrument que se m'escapa...

Us recomano que visiteu la seva web: http://www.poumtchack.com/

Entre molts d'altres concerts, els més destacats són potser aquests:

- Sidikiba Coulibaly - Mali (foto de dalt a l'esquerra)

- Sékouba Bambino - Guinea (1a foto d'abaix)

- Las Décimas - Suïssa+Xile (2a foto d'abaix)

- Tengir-Too - Kirghizstan

- Keep It Up - Escòssia

A banda del programa, pel carrer hi havia animacions de tot tipus i paredetes de productes típics regionals (uns del País Basc també...)

St - Ursanne

2008-10-05T13:04:00.000-07:00

Enclotada al fons de la vall de Doubs, dincs el cantó de Jura, la pintoresca petita vila (918 hab a l'any 1980) s'inserta en un paisatge encantador.
Les seves portes que protegeixen l'accés a la ciutat, les muralles i les fonts fan que es respiri un aire medieval en harmonia.

És protagonista de moltes celebracions, sobretot casaments. És per aquest motiu que dins hi podem trobar molts restaurants de banquet, tots caríssims. Però val molt la pena de perdre's pels seus carrers...

La seva altitud mitjana és de 443 m.

Fondue de formatge

2008-10-04T13:52:00.000-07:00

La primera setmana el nostre emblemàtic professor de francès, o, segons els papers, el nostre "professor d'iniciació cultural", i la seva dona, ens van convidar a menjar una autèntica fondue de formatge, ja que segons ells les dels restaurants no valen la pena. Diuen que s'ha de fer amb amor... i què no?

Per a una bona fondue, els ingredients són els següents: una acurada presentació de taula, un formatge especial, un aperitiu "damassien" o alguna cosa semblant, un bon vi francès acomanyant i molta gana...

El resultat: exquisit! Per llepar-nos els dits!!

Només cal veure la cara de satisfacció que fem...

Suïssa - breu introducció...

2008-10-04T13:05:00.000-07:00

La Suïssa o Confederació helvètica (CH), composta per 26 cantons, és un Estat federal, amb 7.459.100 habitants. Berna n'és la seva capital.
Cada cantó té la seva pròpia constitució, el seu governament i el seu tribunal. La Constitució federal acorda amb la Confederació quines són les competències i els seus límits, a l'hora que les defineix estrictament.

A Suïssa es parlen 4 llengües: l'alemany, el francès,l'italià i, en menor mesura, el "rhéto-romanche". L'alemany es aprla al centre, a nord i a l'est del país (70% de la població global). El francès és parlat a l'oest (20%) i l'italià al sud dels Alps (7%). Finalment, el rhéto-romanche el podem escoltar dins algunes valls del cantó dels Grisons (0.6%).

Davant els altres països, la seva filosofia és, com defineixen ells mateixos, adoptar la "neutralitat" (Nacions Unides a Ginebra). Suissa no pertany a la Unió Europea: els cantons alemanys i els francesos no es posen d'acord pel que fa a aquesta qüestió, estan dividits...

Delémont

2008-10-01T14:26:00.000-07:00

A línies generals, podríem dir que Suïssa es divideix en grans 3 regions naturals:

- la de Jura: amb un relleu suau de muntanyes arrodonides i una altitud mitjana de 700 m
- la de Plateau: amb un relleu totalment pla i una altitud mitjana d'una 580 m

- la dels Alps: la més coneguda, amb muntanyes glaciars i granit, amb un altitud mitjana de 1700 m (màx. 4654 m)

Nosaltres ens trobem a la regió de Jura, al cantó de mateix nom (26 cantons per a tota la Suïssa. Ve a ser com una comarca a nivell de grandària).

La seva capital és Delémont, un preciós petit poblet d'uns 12.000 habitants on hi trobem la majoria de serveis necessaris. Però potser un tant per cent important del seu encant és l'entorn: verdor, prats, arbres, murs de roca llunyans, sol...

És aquí on fem el curs de francès pagat pel "Service de coopération" del cantó de Jura durant un mes i, posterioment, cadascú trevallarà al poble que li sigui assignat. Jo, no sé si per sort o per desgràcia, ho tinc tot aquí...

Benvinguda

2008-10-01T13:41:00.000-07:00

Benvingut/da!!

Aquest blog neix en un període de formació Eurodissea de 7 mesos que ha començat aquest 21 de setembre a la població de Delémont (Suïssa).

Amb ell, i sempre des d'una visió subjectiva, espero apropar-te una mica a aquestes terres, amb el més simple objectiu que passis una agradable estona i a l'hora aportar-te nous coneixements i experiències: dels seus encantadors paisatges, les seves cultures vàries, les llengües, les seves curiositats més amagades, la seva insòlita organització política... Tot en un incomprensible equilibri...

Qualsevol suggeriment o aportació serà més que agraida!

Així doncs, entra i gaudeix...